Barranc del Clot de l'Hospital (Mas de Barberans)
Davant d'una previsió de pluja i amb la intenció d'anar a trepar decidim canviar-nos al barranquisme. Aquesta és una bona època per fer barrancs als recintes sagrats de Guara, el Pallars, però finalment optem per la solitud i l'ambient salvatge front la massificació i el turisme aquàtic. Els Ports en aquest sentit són un valor segur.El Barranc escollit és el del Clot de l'Hospitala Mas de Barberans, un dels barrancs més o menys oblidats en aquest massís, difícilment trobarem algú.La maledicció ens persegueix i acabem un altre cop a la Sènia a cal Manolo (nosaltres no volíem) i des d'allà després de sopar i com que anem ampliant el cercle viciós acabem al pub Flash. Tot és alegria i begudes tonificants i tonificadesRetrobem velles amistats d'altres capítols i estan contentes de conèixer al Joando, tot un cavaller. Fins que tot es va tornant borrós i difús ia dormir!!!!L'endemà no hem perdut la forma i anem a esmorzar al bar del camp de futbolI a gaudir d'un esmorzar frugal i espartàL'endemà anem a Mas de Barberans i entre els quilòmetres 18 i 19 direcció Tortosa robarem una cruïlla a l'esquerra que indica barranc de Lloret. Seguirem la pista principal sense cap pèrdua i després de passar una ramaderia amb plaça de braus inclosa arribarem a un punt en què la pista s'acaba i està tancada per una porta metàl:lica. Allí deixem el vehicle.La nit li passa factura al vell rondinairePassem la tanca i seguim per la pista fins trobar una altra tanca metàl·lica i agafem la de l'esquerra trobarem un sender a la dreta que talla camí i arribem al coll Ventós i seguint la pista arribarem al coll de Lloret des d'on una sendera que surt del mateix coll a la dreta i amb marques vermelles escadusseres ens durà a la Vall del Clot de l'Hospital Curiosa capella improvisada multinacional Masos de ramaderies braves Paisatge feréstec L'entrada a la Vall.Cal tenir en compte que estem en terrenys de braus i ens podem trobar bitxos com aquest. Nosaltres vam tenir un ensurt amb un de més petit i sortosament estava el ramader allí i va acabar bé la cosa. No tenim pas ànima torera.Des de la tanca de fusta nosaltres vam optar per anar seguint la doble tanca que manté els toros a la Vall i després de creuar un barranquet trobem una fita que ens indica cap on ens hem de buscar la vida per arribar a la llera del nostre barranc.Després d'algunes desgrimpades arribem al primer ràpel. Us afegeixo la ressenya que surt a barranquismo.netEls ràpels van bastant encadenats i l'entorn és magnífic, sempre envoltats de grans paretsFins que arribem a un esplèndid ràpel de 30m on trobem la surgència del riu.Hi havia un follet amagat Un racó de meravellaDesprés els ràpels que queden es van espaiantI després d'una mitja hora bona de penosa marxa pels blocs de la llera trobem un sender a l'esquerra que va paral·lel al riu durant uns cinc minuts i arriba a la confluència del barranc de Lloret i Cova Pintada on trobem un pont de fusta que en uns altres deu minuts ens deixa al cotxe.Alguns detalls de la ramaderia de Pedro FumadóI cap a l'assiloI que sempre tinguem que acabar igual!!!!Us deixo amb una selecció de cançons de pandero que es comencen a recuperar per aquestes terres. No hi ha paraules per explicar el maridatge de música i lletraI una perla etnològica relacionada, senyores i senyors la Tía Gora de 110 anys
