Valle de Tena a la Peña Foratata
Bonica via que queda una mica dissimulada dins la mole rocosa de la Peña Foratata. La Valle de Tena té un recorregut bastant més curt que altres vies veïnes de la paret, ja que puja a una agulla secundària i no arriba fins al cim de la Peña Foratata. De totes maneres, l'escalada ens deixarà satisfets, tots els llargs són bons i força variats (placa, díedre, xemeneia, fissura...). Potser és una bona opció per fer una escalada ràpida per completar el dia que arribem/marxem de la zona. No pensaria en aquesta via per un dia amb amenaça de pluja. La baixada comença en una vira bastant exposada, passar per allà amb el terreny mullat no deu ser massa divertit...-Cordada: Busquets i Macau-Accés: Des de Sallent de Gállego pugem fins a la urbanització Formigal. Hem de deixar el cotxe a la part superior dreta de la urbanització, en el carrer Foratata. -Aproximació: Des del cotxe prenem una pista en direcció est. Després de travessar una balla metàl·lica arribarem en un prat on surt un camí a mà esquerra. Aquest camí té alguna fita i marques blaves i blanques. Seguim aquest camí en pujada fins al Coll de Baladrias. Un cop al coll tombem a mà esquerra per pujar pel llom de la muntanya. Durant la pujada hem d'estar atents per localitzar un corriol a mà dreta que porta fins a peu de paret (més o menys surt a l'alçada del peu de via). Anirem trobant fites. Inscripció VT a peu de via.-Orientació: Sud-est-Material: La via està equipada amb parabolts i ponts de roca. Nomes calen 12 cintes exprés.-Grau obligat: V/V+-Descens: Des del final de la via destrepem uns metres cap al nord fins a una bretxa. Continuem i arribarem a una segona bretxa (fites). A l'altra costat de la bretxa trobarem una vira que creua la cara sud de la Peña Foratata. Baixem per aquesta vira amb algun tram delicat. Molta atenció perquè sota d'aquesta vira hi ha una precipici important. Al final de la vira fem un curt destrepe que ens deixa a un pendent per on retrobarem el camí de l'aproximació per sobre del Coll de Baladrias. -Ressenya: Amb la ressenya que surt al blog de Sendero límite se segueix bé la via:
