Vies barbarroig i billy al morral de peña roja
DISSABTE,
18 DE NOVEMBRE
Una
de les raons del viatge del Juanjo es a més de fer la xerrada i
escalar, poder saludar a companys i coneguts EN la seva dilatada
vida alpinística i la casualitat a fet que en aquestes dates celebrem
la trobada de cavallistes on hi seran tots o quasi tots.
VIA BARBARROIGA
més es una bona oportunitat de poder fer-lo cavallista ara que ja te
la primera ascensió a aquesta agulla emblemàtica.
El
dissabte sortim de bon matí direcció Tivissa per arribar a l'hora
d'esmorzar que es un bon moment de trobar a tothom reunit i després
marxem per fer alguna escalada per la zona.
Nosaltres
escollim anar al Morral de Pena Roja i com que som de les primeres
cordades en marxar escollim anar a la via “Barbarroig”, una de
les clàssiques del sector.
A
l'hora de posar-nos -hi ja tenim més companys cobejant la mateixa
via però ens posem al davant perquè nosaltres comencem per la
entrada original. Un esperó brut però més un xic més difícil del
que diuen les ressenyes.
En
aquesta tirada hem trobat un parabolt que deu pertanyer a la via
“Repatufet” i que es decanta per les plaques de bona roca que
tenim a l'esquerra, nosaltres seguim esperó a munt fins a trobar la
reunió.
A
la segona tirada ja trobem les plaques llises tipicas de la paret, ,
ben assegurades però força obligades, on cal llegir be la roca per
a poder progressar. En aquesta tirada trobarem tres parabolts, un
pont de roca i dos pitons.
La
tercera tirada comença amb un flanqueig a l'esquerra per anar a
cercar un parabolt que veiem brillar sobre un petit sostre, teòricament abans cal trobar un pitó però no l'hem vist, (hi ha
lloc per a plantar-hi flotants que queden a caldo). El pas del sostre
es de decisió, però una vegada trobada la seqüència de moviments
es deixa fer bé.
Per
sobre del sostre una placa típica de la zona amb gotes d'aigua i
fissures fins arribar a la reunió. Trobarem tres parabolts i
fissures per a flotants petits.
VIA BILLYEn
aquesta reunió, equipada per fer ràpel és on normalment les
cordades donen per acabada la via, però nosaltres seguim fins el cim
i fem la darrera tirada per l'aresta que es una escalada suau i
agradable. Tyeoricament hi ha un parabolt , però no l'hem trobat.
Al
cim no hi ha cap instal·lació per tant ens toca baixar caminant per
darrere.
Després
de fer una estona el porc senglar pel bosc de darrera el Morral,
tornem a ser al peu de paret amb l' intenció de fer una altre via,
però la paret hores d'ara es un formiguer de cordades i no sabem on
anar. Per sort trobem al Josep Enric Castellnou i a la Fina Ferret
que estan escalant per la zona i ens aconsellen deixar la vessant
dreta per anar a l'esquerra del Morral on ens aconsellen fer una via clàssica, re equipada i redreçada per ells , la via “Billy”.
Sens
dubta-ho marxem per coneixer aquesta vessant de la paret i no ens
costa gaire trobar-la gracies a les seves indicacions.
La
primera tirada comença per unes rampes que ens porten a un terreny
vermellos que sembla trencat però que es prou consistent, seguint
les poques assegurances que hi ha i que ens van assenyalant el cami
fins la reunió en un forat caracteristic. La primera part de la
tirada es facil, però la segona cal para atenció en els moviments.
Trobarem quatre parabolts en la segona part del recorregut, ben
situats per protegir-te i assenyalar el camí correcte de la tirada.
La
segona tirada ja “pica” un xic més, bé, jo diria que força
més. Un pas de A0 per sortir de la reunió i entrar en un repla
petit a la dreta de la reunió i per sobre una placa tipica amb
petites gotas d'aigua i alguna fissura ....
