Santi Sagaste a Peña Rueba
L'endemà de Riglos, anem a Peña Rueba, el gran massís de conglomeras situat just a l'oest. No ho hem mirat gaire, i triem la via Santi Sagaste mirant les ressenyes, sense saber que és una de les grans clàssiques de la paret!A sota he deixat la ressenya del Joan Asín!Una aproximació prou còmode, tot i l'estat de les pistes,i aviat ens veiem afanyant-nos per arribar els primers a la base de la paret.Arribem a peu de via i ja hi trobem una parella basca que està començant i que ens confirmen que som al peu de la via bona! Allà mirem com engeguen, i ens trobem amb un primer llarg contundent!Però quan m'hi poso, veig que darrera hi ha un arbre que ajuda a superar el primer tram, molt desplomat. I després la via ja es deixa fer millor. Un bon inici!Després venen un parell de llargs on la dificultat decreix. Però al final del tercer, la paret torna a redreçar-se!Aquí la paret agafa una tònic de verticalitat tallada per alguns desploms. Mirant bé els passos, es deixen fer sense passar del V+, ben obligats, això si!Sort que la via està ben protegida per parabolts.... Tampoc vam poder posar res del què portàvem...Dels 3 llargs de V+ de la ressenya, el tercer és el més sostingut. Va combinant trams verticals, amb desploms i no afluixa fins arribar a la reunió!Finalment, el Moi ataca el darrer llarg difícil, una placa vertical i mantinguda de Vº, que no passa d'aquí però tampoc afluixa gaire. Un bon final de via!Per arribar al cim d'aquesta agulla de la Peña Rueba, que no al cim real, ja només ens queda un llarg de tràmit que no és més que una grimpada molt senzilla, però amb roca força trencada.Ja només ens queda seguir el camí de baixada, mig equipat com a ferrada senzilla, que no té pèrdua possible i ens retorna al camí d'accés.Una agradable escalada, tot i el gran nombre de cordades (fins a 10 a la nostra via...), que ens ha deixat moderadament satisfets, i que ens permetrà d'arribar a casa amb temps de sobres per anar a votar!
