Solana de Queralt, via Arnau-Oleguer
Tot i els problemes al tendó d'Aquiles, mica a mica vaig tornant a la roca. Aquesta setmana tan càlida, vam aprofitar una tarda més ennuvolada per anar a provar una d'aquestes vies de la serra de Queralt, que tan a prop de casa tenim.Són un total de 7 llargs, amb algun tram emboscat, però que en general deixa un bon regust de boca.Després de fer la primera part d'aproximació com si anessim a la Vinya, tirem a l'esquerra seguint les traces i arribem a un rètol que anuncia la via. Una corda fixa ens acosta al peu de via. D'entrada estic més amatent del meu tendó que de la via, però ben aviat noto que no escalo malament i em puc concentrar en la via. I la veritat és que és molt millor del què aparenta.Roca bona o directament molt bona, i un traçat que va enganxant els millors trams de roca. També és cert que es nota la feina de neteja...Després de 3 llargs molt interessants, un darrer de caminar amb un pas de grimpada, ens deixa dalt d'una agulla, on caldrà fer un ràppel penjadot.Allà comença un segon tram amb tres llargs prou interessants. Un de primer que deu ser el més fàcil de la via, amb bona roca i grans forats, i un de segon, curt i ben intens.El tercer ens deixa al final de la via després d'un bonic flanqueig que dóna pas a un esperó força més senzill.En resum, una via molt interessant, encara que no sé si mereix el viatge segons d'on s'hi vagi!! Potser una petita crítica, el nombre d'assegurances és molts cops excessiu i a la vora de les fissures potser es podrien haver estalviat, però permet seguir la via sense problemes!
.jpg&w=320&h=180&zc=1)
