L'escalada a nova zelanda
Nova Zelanda és un extraordinari país amb una gran natura i paissatges impressionants, peró no és un destí per embriagar-se de vies i escalades espectaculars. Tot i això, per la Illa Sud hi ha alguns sector que estan prou bé per tocar roca diferent. Petites zones per estar-hi un parell de dies i de passada conèixer els seus voltants que sempre són increïbles. En total teníem un 28 dies per estar a Nova Zelanda , i la veritat és que vam escalar poc. Per què ? Doncs vam haver d’escollir entre escalar (en sectors discrets) o veure el país. I evidentment ens vam decantar per aquesta última. És un destí per descobrir paratges, voltar ,caminar , contemplar i l’escalada queda en segon pla. Però si val la pena fer parades i conèixer alguns sectorets. Molta informació online la podem trobar a :http://www.climb.co.nz La guia, que es va comprar el Sergi ja fa uns anys era aquesta: Wanaka El llac Wanaka es troba envoltat de turons d’un verd intens i brillant que fan una composició paissatgística preciosa. De fet és un dels racons que més ens va agradar . Un indret de postal que no et canses mai de contemplar. Vam escalar un dia en les roques que hi ha escampades per la en la vall s’enifla des de Wanaka cap a les muntanyes. Feia molta calor i vam haver de buscar línies a l'ombra. Escalada més aviat plaquera i tècnica. Una zona per visitar un dia o dos.Al Roc no li molestava el sol estava massa concentrat en escalar ..i molt bé que ho va fer!Arriba el sol i marxem!! Val la pena caminar per l’indret, nosaltres vam fer una agradable i molt panoràmica excursió fins a Diamond Lake. Preciòs. L’inici d’aquesta caminada es troba en zona d’acamapada on hi vam fer un parell de nits. Diamond Lake a primera hora del matí Mirador al Wanaka en la caminada al Diamond Lake Wye Creeck Un sector molt amagat en una preciosa vall a prop de la ciutat de Queenstown. Vam anar a última hora de la tarda , perquè durant el dia va fer molta calor, i vam aprofitar per ver un tomb per la ciutat. Una ciutat ben bonica, tranquila que convida a voltar pel seu centre i el port del llac Waikatipu El sectors, ens van semblar xulos, vies variades, roca curiosa. Només hi vam escalar aquella tarda però la zona dóna per un parell de dies. Aquí vam dormir en una raconda molt xula, platgeta del riu , no gaire lluny de la ciutat però ens van assegurar que allà no hi havia problema per fer nit, i el cert és que vam estar la mar de tranquils. Pel que fa al tema dormir, degut al gran increment del turisme en furgonetes, autorcaravanes i cotxes equipats s’ha posat molt severs i no es pot dormir a qualsevol lloc. El millor és fer nit en alguna zona habilitada o poder arribar caure multes de fins a 300 $ Babylon Aquestes parets es troben al sud de la Illa, a la regió del Fiords, són uns dels sectors que congreguen les vies més dificils de la illa. Està format per dues franjes, Babylon la part baixa i Litle Babylon més amunt . Aquest últim és el que ens van recomanar i semblava el més interssant. Però no hi vam poder anar, l’aprox. transcorre entre arbres, arrels i molt selvàtica (climbing trees és com ens ho describien ) i una forta pluja ens va fer desistir i quedar-nos al Babylon, amb un accés menys complicat. I si, està bé , però res de l’altre món. Vies més aviat difícils , tacte una mica patinós (també influia que aquell dia plovia), Acceptable. Creiem que el bo bo és el Litle Babylon però… No va poder ser. Això sí , la zona on es troba, Fiorland és un racó de pel·lícula.el Sergi deixant-se la pell en les humides regletesla banda més agejuda a on vam escalfarTornant cap al cotxe en condicions de pluja Takaka Takaka és una localitat coneguda...
