Escalades a Roca Dreta de les Valls, la perla dels Ports. Tensiomàtic, nova via.
Al Port hi conviuen parets de boleta cantelluda (Roca Dreta), pudinga variada (Els Estrets), conglomerat terrós (Roques d'en Benet), i bola grossa (Masmut). També hi trobareu calcari, sovint papós (denominació d'en Sebastià per definir roca d'escassa adherència i poca presa). Tot variat i sempre envoltat de paratges màgics, solitaris i relativament desconeguts. La Roca Dreta de les Valls presumeix de roca bona, en diríem excel.lent pels estàndars del Sud. Una autèntica joia. Ferran repetint el 1er llarg de Tensiomàaatic!!!Hi destaca la KRT , clàssica entre les clàssiques, homogènia, precursora i d'estètica insuperable equipada pel Kildo Carreté (el nom juga amb la sonoritat de les inicials). També la Secreta Vida , un tros més difícil que la primera, igualment preciosa, i bastant més obligada. Equipada també per dalt per l'Indi i el Nando. M'he descomptat dels cops que l'he repetida, la darrera l'any passat amb l'Ester, sempre sorpresos que la gent no s'hi atansi, amb l'esguard atent a noves possibilitats Menció especial per la Buscavires d'en Jipi i el Toni Cugat oberta (aquesta sí des de baix) al 95. Compromesa, sobre roca entre molsosa i variable, de recorregut incert (difícil trobar-ne l'inici), i amb un nivell de lliure estratosfèric (ressenya merament orientativa). Els signants de l'apertura eren habituals de Montserrat i Montrebei a l'època de l'esplendor guerrero: el Jipi autor de Frec a Frec, i el Toni coautor de Totxaires.Inspirats per la repetició que en vam fer amb el Kike, volguérem deixar la nostra empremta amb la Rapinyaires, menys compromesa però tampoc gaire visitada. Em consten les repeticions del Santi i de l'Arti. També hi trobareu vies relativament concorregudes com la Manel Muñoz, o la Tralalaika, que combinen ben a gust. I d'altres menys conegudes com la Mercat de Mentides o la de l'Asun El darrer cap de setmana de març vaig convèncer al Ferran per arriscar-nos a visitar els Ports. Mirant models de vent, pluja i temperatura vam apostar per la Roca Dreta, encertant tot i la pluja de la matinada. Roca Grossa en primer pla, i Roca Dreta adosada (esperó). UUuummm tot està ben xop. Tot NO!!!. Hi ha un esperonet que sembla secLa pedra humida té la costum de trencar amb facilitat. Les preses dubtoses, quan mullen, salten. Els codolets mal enganxats peten, més encara en roca verge que no ha tocat mà de persona. Tensió màxima per obrir en lliure 240 metres de plaer, salvant els primers 8 metres de desplom salvatge. Com hem xalat, i com hem vibrat. Per això el nom de Tensiomàaatic!!!El primer dia arrastràvem un bon grapat de friends. La pedra embutida en un ciment compacte no permetia grans alegries. El segon ja vam deixar claus i ferralla al cotxe, duent a l'arnés els 3 o 4 tòtems, un ganxo i el taladro. Per això hem optat per afegir algun bolt on havia entrat un friend despistat, o directament on l'exposició o la repisa propera elevaven massa l'aposta: que surti bé el primer cop no garanteix l'èxit en la repetició. També hem reubicat algun bolt per millorar-ne el xapatxe o la gestió de cordes. Són els inconvenients d'obrir des de baix... i quan la línia mereix, corretgim en repetir. La via ha quedat "equipada", tot i que cal una dosi de fredor per calmar els nervis entre xapa i xapa. A mi em continua fent por un llarg del Ferran, el 4rt, abans de pillar el tercer bolt. No sabria calibrar-ne el grau obligat. Recomanable tan sols a primers que vagin còmodes en 6c, i directament desaconsellable pels esportius de massa força que ho trenquen tot... l'Oriol ja m'entendrà. Amb les repeticions, quan l'estrés que produeix avaluar la resistència d'alguns codolets desapareixi, en baixàrà el grau. Ara però aneu-hi amb el 6c tot-terreny (terrain d'aventure) consolidat. Si penseu que el bolt mata les emocions i l'aventura, una visita avui us farà...
