Visitant la Illa Nord de Nova Zelanda .
Deixem la Illa Sud, en tres hores creuem l'estret de Cook i arribem Wellington, ciutat entrada pel sud de la Illa Nord. Vam notar diferència amb la Sud, doncs aquesta està més poblada, i els seus punts més atractius són molt turísitics i massificats. Vam anar a alguns dels llocs més populars que realment són espectaculars i també vam descobrir indrets més isolas i no tan concurreguts però que ens van encantar per la seva tranquil·litat i autenticitat. Aquesta va ser la nostra ruta: El primer indret que vam visitar va ser Lower Hute, que seria el punt més llunyà de casa , concretament a 19.428 qum. De fet és una discreta vila, però ens va fer gràcia el fet de trepitjar aquest punt .I aquí va ser el primer poble a on vam contemplar alguns edificis maoris en aquesta illa encara hi ha una relativa presència d’aquesta ètnia. Aquest són els habitants que hi havia a les illes abans de ll’arribada dels europeus. I com sempre, han quedat una mica apartats del món dels blancs. Església Maorí i escultures de fusta a Lower Hut : Al mateix dia tirem amunt , la intenció és anar cap a North Egmont als peus del Taranaki. Una preciosa muntanya cònica i volcànica a la que no vam poder pujar per culpa del mal temps que ens va acompanyar uns quants dies per la Illa Nord. És un cim molt estètic i ens hauria fet gràcia fer-lo...Vam dormir al pàrquing i teniem el cim just davant nostre però la boira ens el va deixar veure pocs moments. Parada a la curiosa platja de sorra volcànica de' Ohawe camí a TaranakiVistes del Taranaki quan vam arribar.Un moment que ens va donar esperances...però res de res...L’endemà la previsió del temps pintava poc amable i vam decidir anar fent quilòmetres. I quin trajecte! Vam deicidir passar per la “Forgotten world Highway" una carretera que enllaca de est a oest, però tal com diu el nom pertany a un món oblidat i la carretara encara està més "forgotten" de totes les carreteres de la Illa. Vam fer molta pista! ens feia gràcia passar per prats, turons i boscos tropicals però finalment ens vam comprobar que era un opció lenta i pessada i no val la pena agafar aquesta ruta.Moments a la "“Forgotten world Highway": I arribem a Tongariro, aquest seria un d’aquells llocs que abans conementava que són increïbles però molt i molt massificats.Aquest Parc Nacional abarca el volcà del Tongariro i una zona volcànica espectacular. Aquella tarda vam anar a demanar info a Whakapapa Village per fer el Tongariro Alpine Crossing un recorregut de 21 quilòmtres que recorre el parc passant per paissatges de pel·lícua ( vegi's Senyors dels anells). Se surt des d’un punt anomenat Mangatepopla i finalitza a Ketetahi. O sigui comença i acaba en punts diferents. Es diu que en aquests pàrquings no és gaires segur deixar el cotxe ( no ens va semblar que fos així i mensy en un país tans correcte com Nova Zelanda) . I s’han muntat unes agències que fan el trasllat en bus d’un punt a l’altre. En l’oficina d’info del parc ens ho van pintar tot molt complicat, que feia falta preparació i que el camí era exigent, que es preveien condicions extremes de boira i pluja… I com que hi havia previsió de mala meteo fins l’endamà a les 7 del matí no decidien si el bus sortia . Per tant havíem de ser-hi una mica abans per tenir lloc. A l’entrada del parc del Tongariro hi ha allotjament, càmping, hotels… però tot a preus molt alts. Aquella nit vamp dormir a Tongariro Village l’aplicació marcava un punt per pernoctar però no vam trobar res de res allà on indicava . Vam fer nit en una pista amb la companyia d’unes noies franceses que s’havien trobat en la mateixa situació que nosatlres. Aquella mateixa tarda vam fer un tomb per les...
