Le petit Dru, a Vingrau
Dissabte passat vam començar una setmana de vacances alpines amb el Pep. Però de camí cap als Ecrins volem aprofitar el dia i parem a Vingrau. Suposem que no hi farà massa calor després de la forta baixada de temperatura que hem tingut.La via triada és Le petit Dru, una de les més clàssiques que puja per l'extrem occidental de la paret principal. Portem la ressenya dels escalatzencas, que ens va molt bé per la paret. A l'aproximació, en canvi, cal tenir en compte que es tracta del darrer esperó de la paret i que trigarem més del previst en arribar-hi. Millor mantenir-se sense pujar cap a la paret fins que no vegem clar el peu de via, o et pots liar com nosaltres...Arribats al peu de la via l'inici és evident. Una placa tumbada i força compacta va agafant alçada i tornant-se cada cop més vertical. La roca és increïble i, aquí baix, no patina tant com imaginàvem.El llarg és bonic i es deixa fer molt bé. Ens dóna una certa idea de com serà la via.El segon ja és més vertical. En algun punt sembla més difícil del V- que marca la ressenya, però un cop t'hi poses, t'adones que no, que sempre acaba apareixent la presa salvadora i es deixa pujar amb força comoditat.De moment la calor no ens afecta gens, al contrari, bufa força vent i el sol no escalfa gaire, així que fem tota l'escalada amb el forro posat!A la segona reunió coincidim amb una cordada francesa que fa la via veïna però que decideix abandonar per massa fred. Ara ja només estem nosaltres a tota la paret...Ens expliquen que a aquest llarg l'anomenen la "cheminée patinée", i ja tremolo només de pensar-ho... Aquí si que la roca està sobadeta, i tot patina de mala manera. Costa d'enfocar uns passos complexes (sort dels claus) fins que arribes a una sortida desplomada però molt franca, on només cal tibar fort per sortir a la reunió.Un quart llarg molt amable ens deixa prop del cim. Ara el vent apreta de valent i costa aguantar-se...Per sortir, una placa fina i una bavaresa molt sobada, ens porten a una sortida més normal fins a la carena.Una carena on podem fer-nos una foto entremig de fortes ràfegues de vent... Un petit cim on podem gaudir de la bellesa crua de les Corberes.A la baixada ja no ens perdem i comentem que serà la darrera vegada que venim per aquests paratges. Però la propera, sense vent!!
