Costa Est australiana . Arribem a Cairns.
Després de Rainbow beach continuem fent via. La següent parada és al poble de Rockhampton a fer la foto de rigor en el punt de tròpic de Capricorn. Hi vam estar una llarga estona doncs el senyor de l’oficina de turisme que era un avi encantador ens va proporcionar info i detalls del que fer i veure pels voltants, sempre t'alegra el dia trobar gent tan amable. El nostre pas pel tròpic de Capricorn Continuem fins al poble de Sarina, xerrant amb unes àvies molt maques ens van recomanar que visitessim, Sarina Beach i ens va semblar brutal!!! Una platja solitària de sorra vermellosa i roca negra. És d’aquells racons que no surt a cap guia que no sembla popular però ens va semblar molt especial. L’endemà anem a veure la sortida de sol al Hillsborough Cape, una activitat bastant popular doncs és l’hora en què els cangurs surten a la platja. I si, va valer la pena matinar i conteplar aquella divertida estampa de mar, cangurs i turistes. Un bon esmorzar a la platja i cap a Airlye Beach. Seguint les recomancions del German i la Nuria vam reservar un vol per contemplar la Gran Barrera de Corall des de l’aire. I quin gran encert, una molt bona experiència. Ens va costar uns calerons però ens semblar increïble poder gaudir de la vista dels colors i les formes d’aquesta meravella natural. I també de les illes, entre elles la famosa Whithaven beach . Una hora volant i va passar com si res! Però eps! L’avioneta és petita i es belluga com una mala cosa, per qui sigui propens al mareig no està de més prendre’s una biodramina. La visita la vam contractar amb la companyia https://gslaviation.com.au, tot molt correcte i recomanable. Increïble panoràmica de la barrera de coral des del cel: El poble d’Airlye Beach és el típic poble turístic de costa amb botiguetes, bars, agències de viatges i una zona verda a prop del mar. Fem tomb per la costa i vam poder ser testimonis de les desgràcies que havia ocasionat el tifó un parell de mesos abans. Unes imatges ben tristes, barques destrossades i enclastades a terra ferma. Déu n’hi dó la força que té la natura. Imatges com aquesta impressionen bastant L’endemà, arribem a Mission Beach , una altra platja amb molta nomenada. Com és habitual en aquest costa el poble ofereix una àmplia gama de bars, xiringuitos, cases.. Però les platges són precioses. Llargues, amples solitàries. I les recorrem fins al final. I després d’aquesta passejada per Mission Beach en un parell d’hores ens plantem a Cairns. Quan entrem a la ciutat ens sembla una bogeria de molt trànsit, cotxes, grans avingudes…No ens ho esperàvem, ens imaginàvem una petita població de costa… Però al cap d’unes hores ens vam adonar que és una ciutat bastant especial, turísitca però amb encant. El centre és Esplanade una avinguda gairebé arran de mar i a allà hi trobarem ha tots els restaurants, bar i agències turístiques. Aquí els horaris difereixen notablement de la resta del país i tot és obert fins a mitja nit. Esplanade Lagoon iluminat I aquí l’activitat estelar és anar a veure la Gran Barrera de Coral, nosaltres com que no som experts en materia de buceig i snorkel no teniem grans pretensions. A més a més es preveia fort vent pels proper dies i optem pel que va més a la vora. I ho deixem lligat per l’endemà amb la companyia Ja veiem que hi ha molta gent a tot arreu no serà gaire autèntica però i finale deixem lligar per l’endemà amb la companyia Compas Crueis i no en tenim cap queixa. I deprés de voltar una mica pel night market i menjar en una de les paredetes del food court anem a dormir. EL noi de l’agència de viatges ens va recomnaar un carrer als afores i a prop de lestaicó...
