La força tel·lúrica del castell dalmau
Hi ha racons que desprenen una força especial. El Castell Dalmau és un paratge d'aquest. Si no perquè un pedrot com aquest té la fal·lera de 18 vies. Si doneu el tomb per sota pensareu que no hi caben. Surten en el llibre Guia d'escalada clàssica a les muntanyes de Prades de Josep Jané. Un llibre imprescindible per estimar aquests cingles.Nosaltres ens vam posar a tastar l'atracció de l'agulla i ens vam posar a la primera via que s'havia obert que puja per una flamant escletxa fins al cim. És una escalada diferent, fora dels patrons habituals. Comencem per una rampa que superem per oposició i en la segona part un mur interior. Sembla que estiguem fent espeleologia fins sortir a la llum exterior ja en el cim del penyal.Llàstima que la via sigui curta ... i no estigui equipada.Si no em creieu el tema de la força tel·lúrica (feu molt bé de no creuem) penseu per un moment que fan aquí una colla d'escaladors organitzant dinars dalt, o la colla vella de Valls fent castells.Quan estàvem aclofats dins de l'escletxa va aparèixer el nostre àngel celestial, en Pol, que també és de la SEAM del CEL. Ell la va fer sense corda i volia baixar per la via amb oposició, com us podeu imaginar ell juga en una lliga diferent de la meva. Ens va orientar/animar a pujar-hi doncs ens pensàvem que era molt més fàcil del que ens vam trobar. Gràcies.Descripció de la via:Ens situem darrera de l'agulla. A mesura que l'anem voltant anem veiem algunes de les plaques que indiquen l'inici d'algunes de les vies del Castell. Ens situem en el vessant nord-oest i veiem una gran escletxa. Damunt hi ha la placa amb el nom d'Aubareda i Bergada (aquí escrit amb ga quan el nom era Pere Berguedà).Entrem per l'escletxa per on només passa una persona i muntem reunió d'inici.1a tirada (IV - 15 metres - net): Pugem pel punt menys dret. Alerta a l'esquerra hi ha una roca encastada que es mou. Els primers metres són els més difícils del llarg (IV) doncs la roca està molt polida segurament per l'acció de la humitat. Cal posar l'espatlla a la paret per pujar en oposició. Un cop superat els dos primers metres la paret tomb i pugem amb facilitat (III). Als 5 metres ja podem anar caminant cap a dins de la paret.2a tirada (IV+ - 10 metres - net): Davant tenim un mur. En la part superior veiem uns blocs grans amb diferents sortides a l'exterior. Els primers metres són polits però a l'esquerra es pot posar alguns friends grans i per la dreta hi ha un llastra que ens permet pujar millor del que pensàvem inicialment. Arribem als blocs superiors i ara cal anar a l'esquerra - semblaria que hauríem de seguir a buscar un forat que hi ha damunt. El pas és atlètic, i estrany, i anem amb els peus per una regleta i amb l'esquena recolzat a la paret. Quan ja l'has fet dius que és fàcil però quan estàs allí pillat tens algun dubte. Saltem a un blog encastat i a l'esquerra trobem la reunió. Ara només ens falta pujar per uns blocs i arribar al cap de l'agulla (611 m.).Baixem una mica cap al nord i trobem una instal·lació de ràpel (que baixa per la via del Ràpel, que originals). Al costat hi ha una biga de ferro amb una cadena que sembla que van pujar els militars que van fer practiques per la zona.Descens:Muntem un ràpel de 25 metres que ens deixa al costat d'on hem començat. Baixem pel camí de pujada encara que en sortir a la pista hem baixat un tram més pel GR i hem sortit a la Font de Pascual. Per sota de la font surt un sender que ens deixarà davant del km. 3 de la carretera a La Riba, a tocar de l'aparcament. (20 min.).Accés: A la població de La Riba agafem la carretera TV-7044 abans d'arribar al km. 3 hi ha un aparcament a mà esquerra. Nosaltres vam aparcar a l'aparcament del Refugi dels Masets, exclusiu pels clients però ens van deixar aparcar-hi, està dos metres més amunt.Aproximació: De davant de l'aparcament del Refugi dels Masets surt una pista tallada al transit que anem seguint.20 min. La pista és atravessada pel GR-7 i agafem el trencall de l'esquerra.30 min. Bifurcació de camins. Anem...
