Memòria Selectiva i Normal a la Formiguera
25.05.18 Agafant al vol una d’aquestes rares escletxes de bon temps, em Jaume, l’Alfons i jo l’aprofitem per escalar un xic més enllà de Montserrat i ens arrisquem a anar fins a la paret de la Formiguera, un contrafort de la serra del Montroig a tocar del poble de Sant Llorenç de Montgai al cor de la Noguera; un indret ben conegut pels meus companys però que jo no he trepitjat mai.Paret de la Formiguera des de l’aparcamentSortim de Barcelona amb el cel ben tapat, però passat el coll del Bruc ja es veu una ratlla de cel blau per ponent... i cap allà que hi anem. Encara tindrem sort!. Així arribem a l’aparcament del jaciment prehistòric de la Roca dels Bous, a frec de l’embassament de Sant Llorenç, ple a vessar de les aigües color “xocolata” del riu Segre. Aquí ens adonem que tot està ben xop perquè acaba de caure un bon ruixat, per a variar, i ara llueix un sol calent “de tormenta” que caldrà aprofitar al màxim.Ràpidament ens posem en marxa tot remuntant el curs del Barranc Fondo per un sender ple de flors ben humides del lligabosc mediterrani (Lonicera implexa).Lligabosc mediterraniLa vall del Segre des de la FormigueraDesprés de pujar el talús que soporta les vies del Tren dels Llacs, i de creuar aquestes vies, ens dirigim cap al peu del cingle, allà on la paret fa un lleuger angle i on s’inicia la via Normalque puja per un esperó ajagut de III grau. En Jaume, però, proposa començar l’ascens per la via Memòria selectiva, situada immediatament a l’esquerra i amb una primera tirada de IV grau, i així farem un recorregut de dificultat més uniforme... una idea molt encertada.Ens apropem a l'inici de la via Memòria SelectivaPreparant el materialUn cop “vestits” per l’ocasió, en Jaume enceta la via tot progressant per una placa prou llisa i dreta i on s’ha d’anar en compte perquè la paret encara regalima aigua per alguns punts. A més me’n adono que la roca és un curiós conglomerat, els còdols del qual no sobresurten gaire. Per compensar-ho hi ha moltes fissures i bones bústies... però plenes de fang!Inici del primer llargProgressant per la placaAssegurant des de la primera reunióDes de la primera reunió, situada sobre una còmoda repisa, en Jaume flanqueja a la dreta a buscar la vertical de la via Normal, per la qual pujarem a partir d’ara, tot esquivant amb molt de compte uns quants reguerots de llot negre i relliscós dels que fan “iuiu”.Flanquejant cap a la via NormalProgressant per la placa del segon llargUn cop encarrilats a la via Normal, en Jaume s’enfila per la placa que es va fent més dreta i delicada conforme s’acosta a la segona reunió. Però, com en l’anterior llarg, sempre hi ha alguna fissureta, repiseta o foradet on poder-se agafar o posar els “gats”.El tram més dret del segon llargA la segona reunióAra toca el llarg més dificultós de la via, qualificat de IV+, que puja en diagonal ascendent per una placa a buscar un marcat i humit diedre, on es troba el pas de sortida de la via. Des de la segona reunió estant, veiem brillar el reguitzell de parabolts que defensen aquesta tercera i última tirada.Inici del tercer llargProgressant pel diedreQuan ens toca pujar, l’Alfons i jo també anem amunt per la placa i el diedre, tot progressant amb la seguretat que proporciona tenir una corda pel davant.Superant la placa del tercer llargEntrant al diedreAssegurant des del capdamunt de la viaAixí arribem al capdamunt de la via on ens fem el selfie de rigor mentre contemplem la magnífica panoràmica del Montroig que ens tanca l’horitzó pel nord.FotocimBaixem amb vistes a la serra del Montroig i al mas del CintoSense perdre més temps, perquè ja s’aixequen els nuvols arreu, retornem tot seguint la carena de la serra de la Formiguera, en direcció a llevant, fins que aquesta s’acaba prop del gran mas del Cinto, des d’on tornem a creuar les vies del tren i seguim el curs del torrent del Clot del Roure que ens deixa de nou a l’aparcament. Ha estat una escalada molt gratificant: bon dia, bona roca......
