Comabona, cara nord. Ruta Mendizale.
Aquest hivern tan curiós que està fent, amb poca neu però amb els corredors en condicions prou bones, ens ha permès d'anar a la paret nord del Comabona pujant en cotxe fins el mateix refugi de Prat d'Aguiló. Això permet d'atacar una paret allunyada com aquesta des de ben a prop. Si que la neu i el gel del darrer tram de pista la feien perillosa, res que no pugui resoldre unes bones rodes de contacte o unes cadenes.El dimarts 8 de gener sortim del refugi, planegem cap a l'est, sota un cel encès i carregat de bons presagis. Vaig amb el Pep i el Francesc Sàbat, amb qui espero poder celebrar l'any vinent del 50è aniversari de la primera ascensió al corredor que porta el seu nom.Pugem lleugerament, travessem el bosc i ens encarem a la paret nord, on hi arribem ben aviat.El corredor, a sota, té 4 punts clau.El primer, a baix de tot, és una xemeneia curta que no té més dificultat que la poca neu que hi ha no estigui glaçada.El segon arriba després d'un tram curt de neu i consta de dos llargs de 30 m i és el pas clau de la via. Mirant les ressenyes, veiem que quan hi ha molta neu, aquest tram es pot evitar per l'esquerra fent una volta. Aquest tram és conegut com a entrada directa.El primer dels dos llargs consta d'una cascada majoritàriament en gel, de pendent fort (75-80º), però amb diversos punts on assegurar-se a la roca amb friends i tascons.No n'hi havia en excés, de neu i gel, però es passava més o menys bé.Vam fer reunió en una cornisa a la dreta, on hi ha 2 claus. El segon llarg puja per sota d'una cascada foradada fins que s'acaba el gel. Llavors cal sortir per la roca, en un tram vertical sobre roca delicada, bastant atlètic.Després seguim pujant pel corredor i travessem el tercer cercle, sense cap dificultat. Girem a la dreta fins posar-nos a la vertical del cim.Ara ja només es tracta d'anar pujant per la neu, a vegades dura, a vegades més tova, sense trobar cap traça.Però abans de la carena encara trobem una darrera dificultat, una barrera rocosa on fem el darrer llarg.La dificultat no deu superar el IV+, però amb els grampons als peus a mi em va semblar més difícil que algun V+ que he fet darrerament... el pas està protegit per un clau, però també hi entra alguna altra cosa.Finalment, una bonica pala de neu dura de bon pendent, ens deixa dalt la carena.Aquests dies el contrast entre els vessants nord i sud és espectacular. Així que ens traiem els grampons per arribar fins el cim del Comabona.Per baixar només queda seguir la carena fins el pas dels Gosolans i acabar d'arribar altra cop al Prat d'Aguiló. Una bona ruta, en un racó solitari, molt recomanable.
