Via normal a la Momieta
Tornem a Montserrat amb el Pep, altra cop a Sant Benet amb l'objectiu de pujar la Momieta, un cim petit on encara no havia estat, i amb una via normal amb una certa aura.Tornem a pujar per la canal del pou del Gat fins al camí de l'Arrel, que ens porta fins a sota la Mòmia amb prou comoditat. Un corriol puja directe fins el peu de la via, que resulta ser el mateix que el de la Santacana a la Mòmia. Des del peu de la via la fissura-xemeneia es desplega amb tota la seva potència!La normal de la Momieta consta només de 3 llargs. En el primer cap arribar a una mena de feixa incòmoda i buscar un forat on posar un friend (+/- 0.75) per protegir-se d'una possible relliscada, tant del primer com del segona. Hi ha un pas delicat, però vaig trobar molt més delicat el flanqueig fins a la reunió, tot i els 2 parabolts que hi ha. La paret se't tira al damunt i no estàs mai còmode, són passos estranys on mica a mica vas avançant fins arribar bé al final.El segon llarg em va agradar molt, tot i la precarietat de les assegurances que em feia pujar lentament. Un merlet, un foradet per un tri-cam,.... Però la roca és ferma i molt sòlida, i amb una mica de navegació aconsegueixo de recuperar sensacions, ja sabeu com són les plaques montserratines!Una reunió curiosa dins d'un forat molt evident (la de fora que surt en alguna ressenya ja no hi és) permet de refer-nos.Engeguem el tercer, que ja és molt més senzill. Un diedre plàcid, ple de sabines i possibilitat d'assegurar-se a plaer, tant a les branques com a la fissura, ens porta fins al cim.Un cim on la presència propera de la Mòmia impressiona...Per baixar, nosaltres vam optar per fer 3 ràpels de 20 m, un fins al coll amb la Mòmia i dos més per la canal. Però si mai hi torno, en faré un de directe de 60 m fins el peu de via per estalviar-me baixar encaixonat per la canal..., i no haver de fer la incòmode reunió intermèdia!Una via curta però molt interessant, i amb el regust de les clàssiques. Molt recomanable.
