*** Little Tràguet (105m, V+/A0), Cingle del Tabac, Montroig
Diumenge, 10 de febrer de 2019Tenir companys amb imaginació fa que acabis en vies insòlites per no dir inèdites. Avui signem la primera repetició de la Little Tràguet, ruta curteta i amb un caràcter d’allò més sorrut pendent d’amansir per poc probables repeticions que poleixin l’únic defecte que té, trams de roca que demanen activar totes les alertes. El Montroig és una muralla que dóna molt de si, fins i tot hi ha espai per la tranquil·litat total en cap de setmana, com és el cas dels panys severs de la Cova del Tabac, solitud vertical garantida.La ressenya de que disposem és concisa, però no cal saber-ne massa de llegir entre línies per saber que el traçat donarà feina. Per si queda algun dubte només cal tenir present que els oberturistes dediquen la línia al Marmolejo, preparem-nos per una clàssica amb sabor de les d’abans.Localitzar la via és senzill, la cova del Tabac és una magnífica referència i el pany taronja fissurat per on discorre el primer llarg a recer d’un gran sostre és prou característic. Fa molt bona pinta, una travessa carregada de lògica per sortir de sota el sostre amb un pas acrobàtic on l’equilibri és fonamental per mantenir-te enganxat a la roca. Un plaer resseguir unes fissures que et dicten el camí amb una fermesa que no admet rèplica.Un cop deslliurada de la protecció del sostre la roca muda de pell i del roig vellutat passa a un gris aspre igualment plaent d’escalar. Verticalitat i franges horitzontals de cantells arrodonits que no mosseguen però dotades d’una notable adherència ens fan sentir que comencem a enlairar-nos paret amunt amb una elegància inesperada.La segona tirada, però ja esdevé més terrenal, roca gris arrugada en mil replecs, una pell antiga clivellada que cal tractar amb delicadesa en els punts on mostra la seva fragilitat. Menys evident de llegir que l’anterior requereix calma i destresa amb la ferralla per resoldre un diedre primer i una placa de regletes exigents on la intuïció es clau.La ressenya dóna la pista, però la seva brevetat fa que traslladar-la a la paret esdevingui un petit repte on la intuïció es clau per resoldre’l. Tercer i darrer llarg que puja el nivell d’alerta al màxim i corrobora les nostres sospites, roca dolenta a la que falta molt per sanejar i no tan equipable com voldríem.Moviments cautelosos per no incomodar blocs inestables ni llastres traïdores, veritable exercici de prudència que ens permet escalar conservant cantos en un terreny on tot es belluga. Final atlètic, escales contenint la respiració cada cop que tibes i meravellant-te per lo aeri que és. La plàcida senzillesa de la carena et descol·loca, bosquet baix i pendent suau que ens retorna a la comoditat de senders fressats.El cap, però encara està a la paret, repassant l’escalada i contrastant sensacions. El balanç és positiu, ruta decidida, lògica i amb un punt picant que la fa intensa malgrat la seva brevetat. Escalades autèntiques en les que cal ser una mica tot terreny, no serà de consum massiu. Per sort!Carnet de ruta: Itinerari amb vocació de clàssic i semi-equipat com a tal. Obert en un sol dia amb espits, pitons i ponts de roca té un regust de les línies d’abans on la incertesa d’estar en el camí correcte és part de l’emoció de la jornada. Tres tirades en que cal treballar, la primera la més elegant, una lògica i evident travessa per sota el sostre bona roca i ambient.Pas clau per sortir de sota sostre (espit, A0 o 6a+?). Segona tirada caracteritzada per una columna/diedre (V+, pitó part alta, costa de veure) i una placa on cal afinar amb les regletes i parar cura amb la roca, fineta d’equipar (V+), sempre en lleugera tendència a l’esquerra.Tercer llarg delicat, roca trencada i blocs sospitosos, sortim per placa vertical de cantells arrodonits i llastrosos i entrem en una xemeneia/canal descomposta (V/V+), sortida atlètica a cim (V+). La via té poques assegurances que protegeixen passos claus i indiquen el camí, les reunions són bones (R1 i R2 dos espits, R3 arbre) i no...
