PUIG DE TERRERS i PIC DE MORTIERS per la VALL DE GALBA i CAMPORELLS
Alçada mínima: 1610mAlçada màxima: 2605mDistància: 21,4 KmTemps empleat: 8h10m (paradesincloses)Desnivell + : 1330mDesnivell - : 1330mESTACIÓ D’ESQUÍ DE FORMIGUERES – VALL DE GALBA – PUIG DE TERRERS (2540m) – PIC DE MORTIERS (2605m) – ESTANYS DE CAMPORELLS – SERRA DE MAURI – ESTACIÓ D’ESQUÍ DE FORMIGUERESPer fi he trobat el meu dia per poder passar un gran jornada d’alta muntanya hivernal. La ruta estava fixada i revisada desde feia temps, només calia escollir bé el dia tot i que aquest, s’ha fet esperar. D’entrada tinc que dir que ho he aconseguit al segon intent, el primer vaig haver de donar la volta després de neu, torb i fort vent. Han passat dues setmanes i tot i nevar, la muntanya estava diferent.L’objectiu era descobrir la Vall de Galba i transitar pel cordal que en forma la seva capçalera guanyant els seus dos cims principals, el Puig Terrers (2540m) i el Pic de Mortiers (2605m), i no ha decebut en absolut. La volta és llarga i el desnivell exigent, surto ben carregat de provisions i amb tots els estris d’hivern (raquetes, piolet, grampons i bastons), m’espera un sol calent i un vent del nord fred. Aparco a l’estació d’esquí de Formigueres i per una pista apte per raquetes, salto a la Vall de Galba en descens fins arribar-ne al fons. Ben avançat el recorregut per la Vall de Galba, giro a l’esquerra en marcat ascens per anar a buscar la base del Puig de Terrers (2540m) sense arribar a entrar a l’olla on hi ha amagat l’estany del Diable. Canvio raquetes per grampons i piolet, mentrestant, vaig mirant per on serà més adient la pujada segons neu i pendent. Guanyo el Puig de Terrers (2540m), ratxes de fort vent sostingudes que m’han aplanat en més d’una ocasió. Segueixo un tram llarg i suau del cordal que acaba amb uns darrers metres de pujada per guanyar el Pic de Mortiers (2605m). D’aquí salto pel vessant de Camporells en ple descens dins d’un mar de neu. Arribo als estanys de Camporells encara glaçats i m’enfilo a la Serra de Mauri que em portarà al remuntador més alt de l’estació d’esquí de Formigueres per acabar de completar el descens seguint les pistes.Tornaré a la Vall de Galba, a l’estiu, per poder arribar a la seva capçalera pel seu punt culminant: la Portella d’Orlu i així, poder explorar noves possibilitats de volta. Pel que fa a la portabilitat del dia, he de reconèixer que tot i no ser gens amant del vent, en aquesta ocasió m’ha fet més servei que nosa, ja que la temperatura era alta, el sol escalfava i el gèlid vent del nord ha mantingut la neu dura. No només ha fet que estalviés energia al no enfonsar-me, sino que també m’ha portat frescor durant el dia evitant desgast i suor, en una jornada on hi havia tants pocs núvols com gent a la muntanya.La volta és sensacional, degustant la forma encorbada de la Vall de Galba i guanyant un cordal que ens ensenya tota la bellesa de la Reserva Nacional d’Orlu i les seves espectaculars muntanyes. Boniques panoràmiques dels cims més importants de la zona com el Baxouillade, els Perics, Portella Gran i un sens fi de siluetes de totes les formes possibles, amb el bonic contrast del ferotge negre de les verticals parets i el tendre blanc que es deixa caure des dels cims fins a formar grans catifes moldejades de neu que simplifiquen l’espai.Així doncs, un dia per trencar amb tot, per fer aventura, per transportar-me de nou al món del silenci on només val el respecte i l’admiració per tanta bellesa junta. Un silenci tant profund, que fa que el temps s’aturi fent realitat els somnis del muntanyenc.Mapa del recorregutMapa de relleuArribo a l'estació d'esquí de Formigueres (1740m), em canvio i incorporo tot a la motxilla, surto a les 7:45mPrenc una pista apte per a raquetes que marxa a la dreta planejant tot just arribar a l'estació. De seguida em situo al vessant de la Vall de Galba, primer vaig planejant però després el sender baixa fort en ziga-zaga i desemboca a una pista forestal al fons de la Vall. Tot i ser a primera hora i en zona obaga, la neu...
