Via ferrada de Penyaflor
5.05.19 El primer diumenge de maig, la colla de “ferrateros” anem a fer una via que puja a una muntanya amb un nom molt adient per aquesta època primaveral: la Penyaflor, un turó rocallós situat a l’extrem oriental del Port (o Ports de Beseit) i que s’eleva abrupte per damunt l’extensa vall de l’Ebre on avui bufa un vent de mil dimonis... ai que patirem!Ressenya de la via (extreta de deandar.com)Com que aquesta via ferrada està una mica lluny, sortim ben aviat de Barcelona i per l’AP-7 ens plantem a Tortosa. Després de creuar el riu Ebre pel pont del Mil·lenari, entrem a Roquetes des d’on prenem la carretera TV-3422 en direcció a Alfara de Carles. Quan deixem enrere el poble de Els Reguers, la carretera rodeja el vessant est de la Penyaflor i, seguidament, s’endinsa al barranc de la Conca. En aquest moment hem d’estar atents car, just després de creuar un pont sobre el dit barranc, hem d’anar a mà esquerra i entrar a les instal·lacions d’una granja on s’hi han habilitat un parell d’esplanades per poder aparcar.Sortim en direcció als cinglesDesprés de carregar-nos les motxilles amb el material necessari, pugem uns metres per una pista cimentada que es converteix després en un camí carreter. Així anem fins a l’inici del costerut sender, marcat en vermell, que ens porta al peu de la via i que té alguns petits ressalts equipats amb cadenes i passamans de corda... perquè ens anem ambientant.Inici del camí d’accés al peu de la via ferradaPetit ressalt equipat amb una cadenaDeixem el camí per on retornaremDesprés de deixar a mà dreta el camí per on retornarem (amb pal indicador), ascendim per una tartera on trobem alguns fragments de fòssils de petxines i d’ammonits, suposadament d’època juràssica.Pel camí trobem fòssils com aquest pectínidAnem acostant-nos al peu dels cinglesAixí ens anem acostant al peu dels cingles on trobem l’inici de la via ferrada i on, a més de calçar-nos els “trastos”, ens abriguem car estem a l’ombra i el vent és fred i persistent. Per començar ens enfilem a una estreta repisa per la qual arribem a una feixa herbada tot passsant pel peu de diverses vies d’escalada de gran dificultat.Ens preparem per iniciar la viaEns enfilem i planegem per una estreta repisaArribem a una feixa herbadaAixí arribem al peu d’un ressalt força vertical que superem amb alegria i bon ofici. Un cop superat aquest primer entrebanc important de la via, sortim a l’ampla i assoleiada carena des de la qual gaudim d’enlairades vistes sobre els camps d’oliveres de les rodalies.Superant el primer ressalt de la viaSortim a l’assoleiada carena...... des de la qual tenim enlairades vistesPer l’ampla carena anem caminant fins al peu d’un segon i enlluernador ressalt de blanquíssima pedra, pel qual pugem fins a una feixa, tot agafant-nos a les preses naturals de la roca (que són moltes i molt variades) ja que alguns dels graons estan un xic separats. Ara que ens trobem a ple sol i arrecerats del vent, la molta roba que duem comença a sobrar i alguns dels nostres valents es queden en samarreta.Ens acostem a un nou ressalt...... pel qual pugem aprofitant les preses naturalsAl capdamunt del ressalt sortim a una nova feixa per la qual fem un llarg flanqueig ascendent vers un vistós esperó, però per arribar al seu peu ens cal creuar un parell de curts ponts equipats amb relliscoses i separades fustes travesseres (alguna ja s’ha trencat), les quals s’han de trepitjar just pel centre si no es vol que el pont s’inclini perillosament!Tram de flanqueig ascendentCreuem un parell de petits pontsper arribar al peu d’un esperóEl primer tram de l’esperó està francament desplomat, però com que és molt curt no tenim cap problema per a superar-lo i així arribar al final de l’esperó on ens espera un llarg pont tibetà de 18 m de llargada amb dos cables per a les mans i un de sol, i molt primet, per als peus; a més, aquest darrer cable està una mica destensat per la qual cosa, cap a la meitat del recorregut, el pont es mou una...
