Via ferrada i camí equipat de Ribes de Freser
17.06.17 Com que l’estiu ja és aquí, i comença a fer massa calor per segons què, ara toca cloure el programa de sortides “ferrateres” fins a la tardor, i quina millor manera de fer-ho que estrenant un bell recorregut que s’acaba d’equipar a la Roca de la Creu, imponent crestall que s’alça per damunt la vila de Ribes de Freser, coronat per una creu de ferro i una estelada, i continuar pel camí equipat del Castell de Segura, el qual progressa per la cresta fins quasi assolir el cim del turó de Segura.Roca de la Creu, des de Ribes de FreserConcentració abans de la sortidaDesprés de reunir-nos una bona colla al pàrquing de l’estació de Ribes Vila del cremallera, ens “calcem” el material necessari i marxem d’aquesta manera en direcció a l’església de Ribes, davant la mirada astorada de propis i estranys. En passar per la porta del temple ens adonem que hi ha un plafó informatiu que ens assabenta que la Roca de la Creu no és una roca qualsevol: es tracta del Granòfir de Ribes, l’únic granòfir de Catalunya, una roca blanquinosa i d’aspecte granític, formada principalment per feldspat potàssic i quars, i que fou, ni més ni menys, que la xemeneia d’un volcà de fa... 450 milions d’anys!!!!Plafó informatiu sobre el Granòfir de RibesPugem per unes escales del costat de l’església i anem a sortir a un sender que s’enfila de dret al peu de la ferrada. Una altre plafó ens informa de les condicions de la via i les precaucions que cal prendre. Sense perdre més temps comencem a enfilar-nos per un estret esperó un xic desplomat, i a més ho fem entre els focus que per la nit il·luminen el penyal. Alguns pensem que potser es pot fer una nocturna a aquesta ferrada... però no, perquè només està permès fer-la fins dues hores abans del crepuscle.Inici de la ferradaD’entrada aquest esperó sembla dificil, però l’abundància de grapes (tant horitzontals com verticals), i algunes preses artificials, fan que la progressió sigui molt còmoda i relaxada i així podem gaudir plenament del paisatge que es va obrint als nostres peus.Una de les preses artificials de la ferradaRàpidament assolim el primer cim on està plantada la vistosa creu de ferro, des del qual podem veure tota una estesa de sostres de teula, verds prats i la cinta del riu Freser escolant-se per seva angosta vall.Al cim de la Roca de la CreuA tocar tenim el cim on oneja una estelada. Aquest cim és una estreta cresta des de la qual s’ha de baixar a una bretxa on hi un petit pont nepalès, el primer dels tres ponts que té el recorregut i l’únic que és obligat de passar, però amb amples travesses de fusta que el fan molt senzill i còmode. Després de creuar el pont s’ha de superar un mur força vertical, però també amb una progressió molt fàcil i relaxada.El tram de la bretxa, amb el primer pontSeguidament ve un llarg i espectacular flanqueig, on s’hi han habilitat unes repises de fusta allà on es podria relliscar en cas que la roca estigués humida. També observem que allà on la roca està un xic trencada s’han “cosit” les fissures amb resina. Al llarg d’aquest passatge estem tots una mica “anxovats”, sense que corri cap bri d’aire i la calor es deixa sentir amb força.Iniciant el flanqueigEsperant el pas del segon pontEl flanqueig finalitza al capdamunt d’una punxeguda roca, on per connectar amb el següent tram de roca s’hi ha habilitat un espectacular “pont de mico”, de llargada considerable i només subjectat amb dos cables, l’un per als peus i l’altre per a les mans, però, això sí, molt ben tensats... de moment. En aquest punt un xic més elevat ens toca un ventet agradable que ens proporciona una mica de treva a la calor.Aquest pont no és obligatori de passar perquè es pot creuar la bretxa per un sender que hi ha a sota. Aquí finalitza la via ferrada de la Roca de la Creui qui vulgui abandonar ho pot fer en aquest punt. A partir d’aquí la continuació és el camí equipat del Castell de Segura, pel qual seguim progressant per...
