Via ferrada de les Dames
7.05.17 Al vessant solei del massís de Montserrat, entre El Bruc i Collbató, hi ha tres barrancs equipats amb noms de jocs populars: el Joc de l’Oca, el Tres en Ratlla i les Dames, encara que els seus recorreguts no són pas cap joc. Els dos primers actualment només són barrancs de descens, i el de les Dames (o canal de l’Artiga Baixa) és l’únic itinerari d’autèntica via ferrada, amb un desnivell de 280 m, que el nostre grup de “ferrateros” ha escollit per a la sortida col·lectiva d’aquest mes de maig.Per això de bona hora anem fins al pàrking del restaurant de la Vinyanova i des d’aquí prenem la pista tancada al trànsit en direcció a Collbató. Quan passem a frec del mur de pedra d’una propietat deixem la pista i ens endinsem al bosc per un sender que es dirigeix de dret cap la canal de l’Artiga Alta.Quan ja ens apropem a les parets, deixem aquest sender per prendre un altre a mà dreta que porta al peu de la canal de l’Artiga Baixa que és per on puja la via ferrada, i per anar escalfant motors, pel camí ja trobem un tram equipat amb grapes i cable d’acer.Flanqueig equipat pel camí d'accés a la ferradaAixí arribem a l’inici de la via, on trobem un plafó informatiu del material necessari i de la dificultat de la via qualificada de K4+. També hi ha un bonic cartell de ferro de l’època en què es va obrir la via. La majoria de nosaltres ja l’haviem feta anteriorment, ja que aquesta ferrada data de l’any 1992, però el 2016 va ser reequipada i del primer que ens adonem és que l’entrada està més complicada perquè hi manquen unes preses artificials que anaven molt bé per arribar al primer graó. Solució: jo penjo els estreps i així inicio l’ascens per la verticalíssima i relliscosa placa, on trobo que alguns graons estan un xic massa separats. Solució: jo segueixo penjant-me dels estreps!!!Inici de la ferradaSuperat aquest primer tram, anem a peu fins a la base d’una mena de tobogan que patina d’alló més, i en el qual no podem aprofitar les primeres de les antigues preses artificials, que tan bé anaven per posar els peus, perquè el cable de seguretat ens ho impedeix.Pujant pel "tobogan"Ara toca un altre recorregut a peu que, amb alguna que altra grimpada i algunes cadenes, ens deixa a l’inici del tercer tram, el més llarg i el que té l’únic pas desplomat de la via.Camí de connexió entre el segon i el tercer tramAquest tram comença per una placa inclinada per la qual es puja per una llarguíssima cadena dividida en segments protegits amb uns cons de plàstic en cas de caiguda. Aquí els companys fan bé d’assegurar-me amb un cordino. La placa finalitza en una petita cornisa on es pot descansar de cara a afrontar el desplom que ve a continuació.Inici del tercer tramEl desplom, ara més dificil que fa uns anys, cadascù el passa segons el seu nivell... Jo el passo amb els meus inestimables estreps, i es dóna el cas que el grup que ve darrera nostre ens acaba preguntant que “on es compren aquestes coses”.Superant el desplom en lliure......i en artificialA la sortida del tercer tramSeguidament ve un nou tram de connexió amb un ressalt força vertical i llepissós com el sabó, equipat amb una cadena, però que es pot evitar per un corriol que surt a mà esquerra i que passa a través d’una vistosa finestra oberta a la roca.Superant el ressalt de connexió amb el darrer tramAixí accedim a l’interior de “l’Olla”, on es troba el quart i darrer tram de la ferrada, el més dificil amb diferència, i que està tal i com jo el recordava. Aquesta “olla” consisteix en un cilindre esculpit a la dura roca per les impetuoses aigües que davallaven del massís, ara ja fa molt temps, i del qual només es pot sortir per un tobogan vertical i estret, i on només hi ha el cable de vida i cap graó, ni per casualitat. Aquí sí que alguns patim d’allò més... sort que els companys del cordino (i l’ajut dels estreps) fan una bona feina... només per això ja es mereixen una cervesa ben fresca!!!Pujant per la xemeneia...
