Pels cingles de Vallcebre
10.06.19 Els cingles de Vallcebre, a l’Alt Berguedà, constitueixen un estrep oriental de la serra d’Ensija, amb un replà superior on es situa la població de Vallcebre i diverses masies, al redós del serrat de Sant Joan i el tossal Llissol. Aquests cingles, de blanca roca calcària, es desprenen de l’esmentat replà per formar una gran muralla amb un perímetre que recorda la forma d’un cor, i tenen com a punt d’inflexió l’estret per on s’obre pas el torrent de Vallcebre.El sector nord dels cingles de Vallcebre, des dela pista que mena al veïnat de la BarcelonetaEl sender PR C-128 estableix un itinerari circular d’uns 12,5 Km de recorregut i 400 m de desnivell, profusament senyalitzat, que travessa la capçalera dels graus de la Mola, del Sastre, dels Boigs, de les Granotes, del Jou, de Sant Climents, de les Granoteres i del Moro; aquests antics camins de grau comunicaven el replà de Vallcebre amb les masies i poblacions del nivell inferior.Ens hi arribem per la C-16 (Eix del Llobregat), via Manresa i Berga i, tot just passat el túnel del Collet, seguim a l’esquerra per la B-400 en direcció a Saldes fins a trobar als 7 Km, també a l’esquerra, el trencall que mena a Vallcebre; hi aparquem vora la plaça de l’Església (hi resta només el campanar), al costat de la carretera.Situats en aquest punt de Vallcebre (1120 m), comencem a caminar en direcció sud per la mateixa carretera per on hem vingut. De seguida, als 200 m, continuem a l’esquerra per una pista, inicialment cimentada (pal indicador a Santa Magdalena). La pista travessa tot seguit el torrent de Vallcebre (que tornarem a travessar més avall, de tornada) i agafa la direcció sud-est per passar més endavant pels masos de cal Vila i cal Ponç (allotjament rural), on hi ha la font de Belians i un safareigFont i safareig de BeliansContinuem en direcció a cal Querot i cal Bufulà, entre camps de conreu i pastures. Deixem poc després un trencall a mà esquerra (sempre hi trobarem les oportunes indicacions) i més endavant arribem a la Creu del Collell (1212 m), una creu feta amb bigues de vagoneta i fixada sobre una roca.Creu del CollellDeixem a la dreta el camí que mena al Querot i a l’esquerra la pista que seguíem, per continuar recte per un sender herbat que surt pel costat de la creu. Travessem el torrent del Divinal i comencem a remuntar lleugerament. Creuem poc després una pista i continuem pujant pel sender a través del bosc del Boixader fins que arribem a l’ermita de Santa Magdalena (1295 m), situada en una clariana del bosc.Santa MagdalenaAquesta ermita, bastida al s. XVII, és una austera construcció d’una nau amb teulada a doble vessant, campanar d’espadanya i portal adovellat. Al costat hi ha una antiga font, ara eixuta, que va deixar de brollar quan la galeria d’una mina va perforar el seu curs; es creia que la seva aigua tenia propietats guaridores contra les berrugues. Continuem pel bosc, tot pujant suau en direcció sud-est, fins que, uns 900 m després de l’ermita, arribem al capdamunt del grau de la Mola (1320 m), que baixa cap a Fígols. Encara dins del bosc girem a l’esquerra, en direcció est, mentre deixem a la dreta aquest grau (així com la resta dels que anirem trobant en el sentit de la nostra marxa). Sortim del bosc i travessem una clariana que ens permet tenir, cap al nord-oest, una vista enlairada sobre Vallcebre. Ens apropem al caire de la cinglera orientada al sud; a partir d’aquí, i fins gairebé el mirador de Cap Deig, anirem vorejant tots aquests penya-segats calcaris, amb esplèndides i variades vistes. Al caire dels cingles del vessant sudAvancem per sobre dels cingles en direcció nord-est, tot fent nombroses parades per fotografiar els blancs penya-segats així com les variades espècies d’orquídies que la botànica experta del grup ens va descobrint, com la lístera ovada (Listera ovata).Lístera ovadaDeixem a la dreta el grau del Sastre, mentre que en la mateixa direcció, cap al sud, podem contemplar la vall de Fígols, l’embassament de la Baells...
