Peña Rueba - Mallo La Mora - Via Bruno Gaspar - 24/09/2021
Aprofitem per trobar-nos amb la Montse i el Sergi que porten uns dies de vacances hi ara han parat a Peña Rueba. El dijous a la nit parlem de la via que podríem anar demà i ràpidament ens posem d'acord en anar a la Via Bruno Gaspar. Us deixem la nostra ressenyaUna bona vista de la cara est del Mallo La MoraL'inici de la via és un xic estrany doncs haurem de pujar per una especie de xemeneia. Després ja s'ajeu on pots pujar més tranquil·lament, però l'arrencada et deixa a caldo. Un segon llarg senzill et deixa a una lleixa. Fent el canvi de reunió amb l'Agulla Sola d'Agüero al fons. Iniciant el tercer llarg, ara la cosa ja es posa un xic més dreta. Després d'un primer ressalt més dret ja es pot anar fent fins a la reunió. La Montse en el segon llarg.Avui han deixat passar els avis al davant.. La roca és extraordinària i l'equipament molt bo. La primera panxa on ja haurem de començar a tibar, sort que hi ha uns còdols molt bons. No hi ha manera de deixar-los,van a tot gas aquest parell.Superant la panxa típica de la zona. Iniciant el cinquè llarg que algunes ressenyes hi posen 6a.Avui, l'Ita té el dia, puja que sembla que no toqui ni les presses. Abans de començar la sisena tirada ja em vaig mirant la setena, ufff. Abans d'entrar la la reunió hi ha un pas ferm en una bona panxa. Poc a poc anem guanyant verticalitat i ambient. Iniciant la setena tirada, al principi es deixa fer bé. Treballant el mur de la setena tirada. Veure una cordada al darrera et dona la dimensió d'on estem penjats.La dificultat és de continuïtat i vaig fent algun descans. i després del mur una panxa, que sembla més un sostre, sort del còdols gegants que hi ha. l'Ita vol fer el 6b sense tocar res i va a tope. Poc a poc es van carregant els braços, però segueix pujant molt bé, De la panxa surt contenta, només ha fet un pas de Ao per superar el sostret. Mirant el pati...Iniciant el darrer llarg. En Sergi lluitant amb el muro. Ja som dalt, tot lo bo s'acaba!!Foto cim super contents, ha estat una escalada molt bonica, "disfrutona", amb ambient, i ens ho hem passat de conya gràcies a la bona companyia d'en Sergi i la Montse. Ho repetirem!!i per acabar una bona vista de Riglos. Aproximació: venint d'Osca i quasi al final del poble de Morillo de Gallego, surt una carretera que porta al poble, a la primera trenca agafarem la de la dreta i arribats a dalt veurem un pàrquing a la dreta, i tot seguit surt una pista de terra a la dreta que seguirem fins arribar al pàrquing al costat d'una gran bassa.Des d'aquí seguirem per la pista fins a trobar un corriol (Fita) a la dreta, que el seguirem tot guanyant alçada fins arribar a sota el Mallo La Calva , després anirem per sota fins arribar sota de la nostra via, nom al peu i és l'única xemeneia que hi ha. No ens podem equivocar. Descens: baixem fins un coll i a la dreta trobarem unes cordes fixes i una cadena que baixen per una canal. Després farem una pujada i un flanqueig fins a trobar la via ferrata que ens portarà al camí de pujada.La via: cada cop hi ha més vies en aquesta paret i realment queda poc espai, malgrat tot han aconseguit trobar un traçat on podrem gaudir de l'escalada gràcies a la roca i un bon equipament, (parabolts i ponts de roca). Reunions amb parabolts de color vermell. Una via totalment recomanable. 1er llarg: 30 metres. V+, IV. Començar per la xemeneia es fa estrany i per fer-ho bé t'has d'obrir molt de cames fet que personalment amb costa, però un cop superats aquests primers metres, la cosa s'ajeu i es fa molt bé fins a la reunió.2on llarg: 25 metres. IV+ V. Sortim verticals amb una escalada agradable i no massa difícil, trobarem un pas en el moment de superar un tram un xic més dret.2on llarg bis: 20 metres I. Caminarem a la dreta creuant la via Santi Sagaste fins arribar a la reunió de la nostra. Nom al costat de la reunió. 3er llarg: 30 metres. Vè. sortim per la...
