Torrent Fondo de Moritx
El Torrent Fondo de Moritx és un dels barrancs més interessants de tota l'illa de Mallorca. Tot i que el descens és curt, baixa encaixonat formant gorgs i salts amb un recorregut intens i aquàtic. Les ressenyes que havia consultat deien que el barranc té aigua tot l'any. Jo no m'ho acabava de creure perquè l'agost a Mallorca és molt sec però la realitat ha superat les expectatives i he pogut gaudir d'un magnífic i refrescant descens per les aigües del Torrent Fondo de Moritx.
Tot i que el torrent té aigua tot l'any, fer-lo al agost no és la millor opció perquè l'aproximació i el retorn són molt llargs i durs quan el termòmetre supera de llarg els 30 graus. A més, els gorgs tenen aigua però no estan al seu nivell més alt, de manera que alguns ressalts que normalment es baixen amb un salt o un tobogan, ara s'han de desgrimpar o baixar amb l'ajut de la corda.
He deixat el cotxe a l'entrada de Moritx, una finca amb bodega productora de vi, al km 10'900 de la carretera M-10, entre el Santuari de Lluc i la població de Pollença. Allà comença una pista que baixa amb un parell de revolts fins a unes vinyes. Més enllà cal saltar una tanca amb l'ajut d'un botador, la típica escala de fusta que es posa a les tanques de Mallorca per facilitar el pas dels excursionistes. Una llarga caminada per un corriol desdibuixat i després per la llera del torrent m'ha portat al primer gorg amb aigua. Aquest primer gorg, d'aigua verdosa i estancada, es passa pel costat sense tocar l'aigua amb l'ajut d'un esglaons tallats a la pedra.
Després de passar un parell més de gorgs, on ja he pogut gaudir de les refrescants aigües del Torrent, he arribat a l'inici de la part esportiva del barranc. Una corda fixa ens diu que cal equipar-se per al descens. A partir d'aquí es van trobant ressalts i gorgs amb un gran ambient barranquista. Alguns passos estan equipats amb cordes fixes per facilitar el descens i en algun punt he muntat un petit ràpel que amb aigua abundant es pot evitar. Finalment he arribat al pas clau del torrent, el ressalt de 20 metres que cal baixar amb ràpel i amb recepció en un gran gorg d'aigües fredes i transparents. Després hi ha un ressalt menor, d'uns 15 metres, que es desgrimpa en el primer tram per l'esquerra i després es pot saltar però no he vist massa clar el salt perquè el gorg tenia nivell baix i he preferit muntar un últim ràpel per baixar a les refrescants aigües del gorg.
Finalment he arribat al darrer ressalt que acaba en un gran bloc encastat, gairebé a tocar del mar. Aquí es pot saltar i després remuntar amb l'ajut d'una corda que cal deixar en previsió però com que anava sol no he volgut arriscar i he donat per acabat el descens.
El retorn es pot fer de diverses maneres; fins i tot hi ha empreses de guies que recullen els barranquistes amb una barca en arribar al mar. Jo he optat per la sortida normal, que alhora és la més interessant i esportiva: les vies ferrades d'iràs i no tornaràs i te veo suelto. Dues curtes vies ferrades que ens permeten sortir de l'engorjat amb un traçat aeri i espectacular que ens ofereix grans vistes, portant-nos al punt on comença la part esportiva del barranc.
Les dues ferrades són d'estil minimalista; només hi ha un cable de vida i cal pujar escalant per la roca calcària, cantelluda i esmolada, que ens ofereix una infinitat de preses naturals.
La via puja directa per la riba dreta del barranc i gira per la part que dóna al mar oferint-nos un gran panorama de l'accidentada costa de Tramuntana. Després travessa una zona de baumes i terrasses per agafar la segona part de la via, que supera un tram vertical però també amb bona presa fins que arriba a una cresta des d'on veiem el final del recorregut en el lit del torrent. Encara cal baixar per una zona kàrstica, totalment clivellada, on la roca forma unes arestes esmolades. Finalment he arribat a la llera del torrent, just al costat de la corda fixa que marcava l'inici de la part esportiva del torrent.
Des d'aquest punt ja no hi ha dificultat; he tornat pel mateix...
