Pica d'Estats.

Top webs

16 d'agost del 2019Aquest mateix estiu es compleix el 25è aniversari de la meva primera ascensió a la Pica d’Estats, llavors amb la meva companya i amb amics, en la que vam coronar el Verdaguer, la Pica i el Montcalm, en una pujada “èpica”, en ser un dels primers tres mils que pujàvem. També fa 14 anys de la segona ascensió: l’estiu del 2005, amb bons amics amb els que vam fer una jornada maratoniana coronant en un mateix matí 5 cims per sobre dels tres mil metres, Sotllo, Verdaguer, Pica d'Estats, Punta Gabarró i Montcalm.Aquest estiu ha estat el meu fill qui em va suggerir la idea de fer un tres mil, i l’aposta va ser clara: tornar a pujar al sostre de Catalunya. Aquesta vegada amb la seva companyia. Tot i gaudir com sempre de les sensacions de l’alta muntanya, em quedo amb la il·lusió i la satisfacció de poder-les compartir amb ell.Aproximació: Arribem fins a Àreu, el darrer nucli de població de la Vallferrera, al capdamunt del Pallars Sobirà, dins el Parc Natural de l’Alt Pirineu. Rememorem tot passejant pels seus carrerons, anys enrera, quan ell i el seu germà eren molt petits i pujàvem a passar els Cap d’Any a muntanya. Visitem Sant Climent d’Àreu a la mateixa població i pugem també a visitar la Força d’Àreu, l’antiga vil·la closa, coronada per la preciosa esglèsia romànica de Sant Feliu. De baixada cap al camping on passarem la nit fem parada a la Serradora, avui museu de la Fusta d’Àreu, on l’enginy dels antics pobladors va saber aprofitar la força de l’aigua per bastir un molí fariner, un generador elèctric i una serradora.Sant Climent d'ÀreuSant Feliu. La Força d'ÀreuÀreuSant Feliu. La Força d'ÀreuLa SerradoraAl dia següent, molt d’hora pugem per la vella pista que remunta la Noguera de Vallferrera, i a un revolt sorprenem un cabirol pasturant enca de nit tancada.. Al Pla de la Farga, la primera de les zones d’aparcament deixem el cotxe.Desnivell: 2700m acumulats, 2015 de positius.Dificultat: DifícilDurada: 11h 30', 25,5 Km.Itinerari: Sortim del Pla de la Farga i remuntem per la pista fins a un indicador del GR 11. El sender va trencant grans revolt de la pista i arribem al Pla de la Selva, on hi ha una altra zona de pàrquing i una àrea recreativa. Deixem novament la pista per l’esquerra i remuntem pel GR que puja i seguint un espectacular traçat dins el bosc, uns metres per damunt de la pista va guanyant terreny fins al Pla de la Molinassa, la darrera zona d’aparcament. A partir d’aquí la pista ja es tallada i s’interna cap al Pla de Boet. Abans la deixem i seguim els indicadors que per l’esquerra ens porten a creuar el barranc d’Arcalís, i poc més endavant per camí empedrat, creuem el Pont d’Areste i arribem al Refugi de la Vallferrera. Molt més gran del que recordava, ja que el 2010 el van ampliar. Es tracta del refugi més antic de Catalunya, inaugurat el 1935. Hem trigat dos hores a arribar fins aquí, i encara hem de començar!Barranc d'ArcalísRefugi de VallferreraPer la dreta del refugi remuntem fent ziga-zaga cap al Serrat d’Areste. A la cota 2050 deixem el sender que per la dreta, i endintsant-se al bosc i reseguint el barranc, puja cap a la Pica Roja. Seguim per l’esquerra i trobem el característic pal amb la indicació cap a la Pica d’Estats. El sender planeja per les Pales d’Areste fins a encarar el barranc de Sotllo, que remuntarem fins a capdamunt, a la mateixa linia divisòria amb França.Un pas amb cadenes ens ajuda a superar un ressalt rocós. Ara el sender baixa en suau pendent, i deixem a l’esquerra el sender a Baborte. Creuem el Pont de la Socalma i comencem a creuar els grans plans escalonats que ens reunten fins als estanys. Pla de Socalma, Pla de Sotllo, amb un preciós salt d’aigua a l’extrem dret. Grans tirades de pasarel·les fetes amb taulons ajuden a superar les zones més humides dels plans i seguim remuntant. Arribem a l’estany de Sotllo a 2392m d’alçada, i els primers raigs de sol comencen a envair tímidament la vall. A la nostra esquena...

Senderes

Llegir l'article