Al voltant del tossal de Cambrils
27.10.19 El darrer diumenge d’octubre, i ja ben entrada la tardor, iniciem les sortides mensuals programades, també conegudes com “Les excursions del Samarra”. Aquest cop anem a un indret que ens és força desconegut: el tossal de Cambrils, una muntanya mitjana que forma part d’un estrep del massís de Port de Comte, a la comarca del Solsonès.Així, després de reunir-nos tots a Solsona, anem per la carretera L-4010 cap al petit poble de Cambrils on deixem els cotxes a l’aparcament que hi ha davant de l’hostal de Ca l’Agustí. Ens carreguem les motxilles a l’esquena i sortim ràpidament ja que, per culpa del canvi d’horari, avui tindrem una hora menys de llum. Comencem, doncs, caminant uns metres per la carretera L-401, en suau pujada, tot deixant a l’esquerra la cruïlla de la carretera per la qual hem arribat.Prenem un corriol a tocar de la carreteraPoc més amunt, a mà dreta, surt un camí carreter que s’enfila per la Costa de la Fàbrica cap al coll del Falquet i que és per on, presumiblement, tornarem. Ara, però, prenem aquí mateix un corriol pedregós (amb pal indicador) que s’enfila decidit per l’interior d’un bosc de pins. Ens fixem que les pedres del camí estan plenes d’unes taques de color blanc: són uns fòssils del Terciari anomenats alveolines.Forta pujada a l’inici del recorregutAlveolinesEncara que més amunt desemboquem a un camí carreter, només l’hem de seguir uns metres ja que aviat ens tornem a ficar al bosc per un corriol poc definit però marcat amb estaques de fusta i ratlles de pintura blanca.Camí carreter a tocar d’uns campsTornem al boscVistes de Llinars i el Cogulló de TurpAnem guanyant alçada de manera que en una clariana ja podem albirar el poblet de Llinars (agregat de Cambrils) i el Cogulló de Turp on ja hi vam fer una excursió la primavera de l’any 2009. Quan arribem a una esplanada assoleiada sota una línia elèctrica, ens aturem a fer un petit descans per afrontar amb garanties la pujada que encara ens queda.A mitja pujada fem un petit descansEn acabat el descans, continuem pujant ara per una pista cimentada des de la qual tenim enlairades vistes de la balma obrada de l’Espluga de Cordes.Balma de l’Espluga de CordesEn aquest punt deixem la pista i prenem un camí a la dreta pel qual continuem la pujada pel fons d’un torrent. Creuem la pista que puja al Portet i seguim pujant fins assolir el coll de Veça on hi ha un parell de basses ben plenes d’aigua.Bassa al coll de VeçaAl coll de Veça retrobem la pista del Portet que seguim a l’esquerra i en lleugera pujada, tot gaudint, quan ho permet alguna clariana del bosc, de les vistes cap a la vall del Segre, així com del Boumort i la serra de Sant Joan, amb l’ermita de Santa Fe on ja hi vam fer una excursió la tardor del 2016. Als marges de la pista també veiem unes petites construccions mig soterrades anomenades trumferes i que servien per a guardar patates (o trumfos, com en diuen aquí).Serra de Sant Joan amb l’ermita de Sant Fe a l’extrem dretTrumferaJust al punt on la pista ja comença a baixar cap al Portet, la deixem de moment per pujar al tossal de Cambrils. Però quan entrem al bosc algú crida “bolets”, i aleshores es produeix una dispersió del grup en totes direccions... encara sort que al davant va el guia amb el track, gràcies al qual podem trobar l’emboscat cim del tossal, coronat per un ara inútil vèrtex geodèsic.Anem pel mig del bosc......fins al vèrtex que marca el cim del tossal de CambrilsFotocimBaixem del tossal encarats al Port del ComteRetornem a la pista encarats al massís del Port del Comte i, un cop hi hem desembocat, continuem la baixada cap al Portet, amplia collada a la capçalera del Prat Caní. Aquí fem un gir cap al sud i baixem resseguint aquest Prat Caní per una pista entre camps de conreu on sembla ser que s’hi planten les apreciades patates de Cambrils.Arribem al coll del Portet......i baixem pel Prat CaníA mesura que anem baixant, la pista es va desdibuixant i, al capdavall dels prats, s’endinsa per un...
