Aladaglar 1º part. informació pràctica
De fet no sé gaire com començar aquesta entrada.… Ens va agradar conèixer aquest lloc remot, autèntic, inalterat i espectacular, que semblava que haguessim anat al segle passat. Però seré sincera: pel que fa a l’escalada no ens va semblar res de l’altre món. Vam gaudir molt de les parets, de les muntanyes i dels paisatges que són fantàstics però no ens va semblar dels millor lloc on hem escalat o vist, no ens és un indret de visita obligada i no és d’aquells viatges que pensem en repetir. El que vam fer, veure i escalar ens va agradar però ja està. No sóc de fer comparacions però abans aniria a Wadi Rum, Taghia… Tot i això, comparteixo el què i com ho vam fer, perquè no es troba gaire informació i com ja he dit , tot i que no ens va entusiasmar gaire és un lloc atractiu i diferent que no està de més conèxier si apareix la oportunitat. Situada al centre i al Sud de Turquia, Aladglar és una cadena de muntayes que es troba en la part oriental del grup Mont Taurus. Una serralada molt gran, amb un bon repertori de cims de més de 3000 metres , valls, i parets amb vies llargues i esportives. Un territori rocós, àrid i esquerp, però que no et deixa indiferent. Vistes aères del Aladaglar Paperassa, documentació i moneda: Per entrar a Turquia fa falta passaport i el visat. Ara el visat es pot tramitar per internet, nosaltres no ho savíem . Però al facturar la noia ens va donar l’ adreça: chttps://www.evisa.gov.tr/es/ . I allà mateix mentre esperàvem el vol, amb el mòbil vam tramitar els dos visats, que ens van arribar en pdf. I així doncs ,a l’hora d’entrar a Istanbul no vam haver d’anar a la finestreta a tramitar-los que és molt lent i ferregós. Si mal no recordo ens va costar uns 20 € cada un i té una durada de 6 mesos. Pel que fa a la moneda vam canviar al poble al banc de Camari, poble a pocs quilòmetres del càmping on estàvem instalats. A Camardi trobarem tots els serveis necessaris tipics de petita població. Petits comerços on vènen de tot, bars, forns de pastetes turques dolces, fruiteries molt colorides, banc… Una altra qüestió que val la pena saber és que com a Parc Nacional, ens cobraran entrada. De fet , la gestió és bastant anàrquica. Un bon dia en un pàrquing se'ns presenten dos paios (amb poca pinta de guardes) dient que havíem de pagar per escalar. No els creiem, vam acabar trucant al Recep, va negociar el preu. Però no duiem diners. Al cap d'uns dies el guarda (amb un bon cigarret a la boca) ens va venir a buscar a peu de via per pagar-li el que havia acordat, i ho vam fer. Hi ha un preu per dia i cotxe, però tot plegat és molt poc oficial. Pel que fa a mapes i guies: Prèviamant ens vam descarregar en el Maps.me els mapa de Turquia , i també els de Google maps per utilitzar-los off-line. A banda d’això:Mapa de TurquiaMapa de la zona que vam comprar en el càmping Guia d'escalada i activitats de muntanya que vam comprar fa temps, també es pot trobar allà mateix al càmping: Com arribar-hi: Les dues ciutats més properes amb aeroport són Adana i Kayseri. Nosaltres vam volar a Adana (per cert una ciutat interessant per visitar ). El vol va ser: Barcelona- Istanbul- Adana. En el mateix aeroport vam recollir el cotxe que previament haviem llogat per internet. Nom de la companyia: Pandora Tot molt bàsic, una companyia casolana que tenia el cotxe allà mateix aparcat . Tot correcte però justet el cotxe era vell amb poca força i gastava bastant i el dia que havíem de tornar cap a casa agafàvem l’avió a les 6 del matí amb la qual cosa havíemd deixar el cotxe a les 4 però el noi que havia...
.bmp&w=320&h=180&zc=1)