Escalada a galayos, informació pràctica
Vam tornar de Galayos impressionats i enamorats d'aquests paratges. Quina meravella! Les torres granítiques, les vies, les canals, "els destrepes", el refugi, les cabres... Senzillament un petit paradís per escalar agulles i enfilar-ser per fissures i plaques. Tot marcat per un tarannà i un caràcter molt autèntic, ferros els mínims, les tornades de les vies encara hi trobarem desescalades com les que es feien abans. No són compliades però si amb molt de pati i no et pots relaxar. Vam gaudir moltíssim d'aquest santuari de fissures i granit, també vam estar de sort amb la "meteo" que va ser molt amable i ens va deixar escalar en unes condicions perfectes. I ara us deixo una mica d'informació pràctica: El Galayar es troba a la província d' Avila a Castilla i León. Per arribar-hi cal anar al poble de Guisando i a pocs quilòmetres trobarem Nogal del Barranco, l'aparcament. Allà hi vam dormir sense cap problema ben vigilat per la figura de la cabra montesa que marca el centre de la plataforma. Carretera de Guisando cap a la plataforma Nogal del Barranco La que ho controla tot Sàvies paraules Hi vam estar els primers dies d'octubre, pensàvem que anàvem tard, ja que és una zona que es troba al voltant dels 2000 m. Però vam tenir uns dies de sol i bones temperatures que ens van permetre acabar ben cansats de tan escalar. La nostra estratègia va ser pujar al refugi de Victory i passar-hi uns quants dies. Si teniu dies us recomano la opció d' una estada llarga sigui al refu o amb tenda. Poder estar allí dalt i gaudir d'aquest espectacle natural no té preu. I a més a més, la majoria de les vies les tindrem a 30 minuts, com a molt . Així doncs, vam pujar al refugi amb el material d'escalada , els trastos de cuina, menjar, dormir per quatre dies. Prèviament, havíem parlat amb el guarda i ens va comentar que ell no hi seria, però el refugi era obert per dormir-hi. Hi vam trobar una altra cordada amb qui vam estar molt bé compartint sopars i històries. El refugi és encantador, petit, senzill i acollidor. Quantes històries deuen haver sentit les seves parets... L'aproximació és ben evident. Seguint el que anomenen "El Carril de los Galayos" un camí ben marcat i senyalitzat que ens porta cap a la vall. A partir de la Fuente del Tío Macario, on cal fer una paradeta, el camí s'empina. Hi ha dues opcions per arribar al refugi, nosaltres vam anar per las "Zetas" que potser no és tan directa i és menys dreta. Són uns i 7 km ens la vam prendre amb calma, ja que anàvem bastant carregats i volíem gaudir del lloc. L'altra opció és "L' Apretura" més directa, segur que si vas amb poc pes o per fer una via en el dia val la pena. Cap al Refugi: Pel que fa a l' aigua, també vam estar de sort i vam trobar un rajolí a pocs metres per sobre el refugi, si baixava aigua era perquè feia pocs dies havia plogut bastant, però si no, normalment no es troba aigua a prop del refugi. El Victory ...
