ESCALADA ALADAGLAR 3º PART: ESPORTIVA I ASCENSIÓ AL DEMIRKAZIK 3.756m
La veritat és que les vies esportives de l' Aladaglar ens van sorprendre molt gratament. No creiem que sigui un destí per fer escalada esportiva exclusivament, però totes les vies que vam escalar ens van agradar molt. De fet, hi ha diverses zones però la única que val la pena és el “Kazik Ali”. Un barranc preciós de conglomerat que ens oferirà bones vies entre foradets i còdols. L’indret és espectacular, amb un accés curt i fàcil, i amb orientacions variades. Pàrquing per anar al Kazik, això si que és aparcar en el no res..Uf quanta roca!! A dins el barranc hi ha diversos sectors, els més destacables són : Sarkaç una petita muralla desplomada amb vies entre 7a i 7c+ molt molt bones, forats, passos llargs i escalada física. El Sarkaç petit però amb vies de gran qualitatBaixant del desplom amb el barranc al fons Dergah, una muralla de 6bs i 7as també molt xula. Vies llargues de forats i de pura pila. Molt bones totes.Plaques foradedes i interminables, ideal per fer metres i gaudir de la "pileta"Anem fent pila !! Carnival, paret de sisens llargs i pilosos, bona per escalfar. Carnival i els seus sisens Kallar Vadisi és un sector curiós. Ens va semblar una barreja entre Riglos i Montserrat. El conglomerat aquí es presenta més delicat, més taronjós (Riglero) i de còdols petits, la tónica en l’escalada és de més verticalitat i tècnica (montserratina) Des del peu de via les línies no semblaven gaire bones , però al escalar-les ens van semblar excel·lents.Navegant per entre "boletes i foradets diminuts"La roca es veia ben fragil, però no. Era prou bona! Aquest són els tres murs del Kazik Ali on vam escalar i ens van agradar. La resta no hi vam anar. Bé si, vam anar a treure el cap al sector Podyium,on ens pensàvem que trobaríem un bon desplom i bones línies, però res de res.Un sector una mica deixat, amb forats bruts de molsa i que no convidava gens enfilar-s'hi. Tal com vam arribar a peu de via , vam marxar. Contemplant el "Podyum" i no sabent per on pujar.... Tot i que a part del Kazik Ali hi ha algunes zones més, no creiem que siguin de visita obligada. Bé que no molen gaire , vaja. Vam anar a Pinarbasi Canyon i uf! Una mica justet. Un barranc estret i curiós però una mica tètric i les vies no tenien gaire bona pinta. Tot plegat una mica deixat. Vam fer uns 6bs de fisura, (que per cert la roca punxava moltíssim) ja que estàvem allí. Però no hi vam tornar ni creiem que valgui gaire la pena. Pinarbasi CanyonQuin mal qeu feia aquesta roca!!! I per acabar amb el sectors d'esportiva només dir que a l'entrada de Cimbar Valley hi ha algunes vies al principi de la vall, hi vam anar i veient la pinta que feien no vam ni escalar. Plaques rares arran de camí que la veritat no venia gens de gust posar-s’hi. Així doncs que tots els dies que vam fer esportiva va ser a Kazik Ali que és bo i l’únic que val la pena. I de fet és a l’unic lloc on escalàven la parella del càmping. La resta no ens van semblar que tinguessin gaire qualiat. Pujada al cim DEMIRKAZIK 3.756 Una ascensió a un cim pedregós, entre roques, paisatge àrid i espectacular que ens va encantar i deixar amb molt bon gust de boca. Una bona caminada per un terreny molt variat i entretingut entre valls, engorjtas, tarteres, plaques i arestes. Hi vam anar per recomanació del Recep, ens va explicar que era molt panoràmic i al final unes trepadetes divertides. Deixem el cotxe passat una mica abans que acabi la pista, ja que està impracticable, passat el Kayacik Camp i a les 7 del matí ens posem en marxa. La piramide central és esl Demirkazik amb...
