Aladaglar 3º part: que fèiem quan no escalàvem
De fet Aladagalr és un racó aïllat, perdut i molt rural (racons així ja ens agraden) al centre de Turquia, i a banda de voltar per les muntanyes poca cosa més es podia fer. Tot i això la regió de la Capadocia es troba a uns 70 quilòmetres i hi vam anara a passar un dia. Però abans d’arribar a Capadocia vam parar a veure el monestir de “Gümusler” i ens va semblar molt curiós. És una construcció petita però ben preservada. Un monestir bizantí amb laberíntiques estances i passadissos excavats a la pedra. I uns frescos que encara estàn en molt bon estat. Fent quilòmetres... I quan vam arribar a la regió de la Capadocia, quina patacada! Com ha canviat ! Ja fa anys hi havíem estat i ens va semblar un lloc molt màgic especial. Les xemeneies de roca, les cases dins la roca…Tot era molt únic. I continua igual d’ espectacular i preciós, però molt, molt massificat explotat i manipulat. Ha perdut tot el seu encant. Miris on miris hi ha busos, grups de gent, quads posant-se per tot arreu a tot drap sense respectar res…Ens va envair una gran pena de poder comprovar com ens carreguem el món i tot el que la natura ens regala. No crec que hi tornem, tot i així pel qui no hi hagi estat, prescindint una mica de tot el muntatge i massificació que hi ha al seu voltant, és un lloc que val la pena visitar. Aquí deixo l’enllaç a les entrades que vaig fer el primer cop que hi vam estar. http://laliquim.blogspot.com/2010/05/capadocia-1.htmlhttp://laliquim.blogspot.com/2010/05/capadocia-2.html Com que la primera visita que vam fer a Capadocia vam anar a la ciutat subterrània de Derinkuyu i ens va semblar espectacular i interesantíssima Aquesta vegada vam visitar la ciutat subterrània de Kaymakly, i quin “agobio”! Allò és una maquina de fer diners i no tenen cap mena de miramen en fer encabir gent i més gent per les cavernes. Seria un lloc preciós i una visita molt ineressant ja que vam poder baixar 3 o 4 plantes avall, però ho han petat de gent i arriba a ser claustrofòbic. Aviat ho tenim vist, és una llàstima. Ja que aquest laberint d’ habitacles i estances excavats a la roca és molt peculiar. Un petit moment que ens vam allunyar de la multitut...En el mateix poble vam trobar un bon lloc per dinar "pide" Anem fent quilòmetres passant grans camps de carbasses , hi ha una parella d’avis que trien les pipes . Ens parem, l’home parla francès i ens explica que d’aquestes carbasses només n’aprofiten les pipes. I la resta per alimentar al bestiar. Estem una estona amb ells , són encantadors. Boncia estampa del camp de CarbassesXerrant amb la parella d'avis que triaven les pipes de carbassa Passant pel poble de Mustafa Pas, hi ha una família bullint un líquid en unes grans olles. També parem, hem pogut comprobar que sempre som benvinguts i no els importa donar-te conversa. El noi “xapurreja” anglès, i ens explica fan una mena de suc de raïm amb sucre , ens aclara que no es vi que ja que són musulmans. Ens el deixen tastar , una beguda dolcíssima. Aquests són moments que sempre recordes, la gent , el tracte humà i quan hi ha bona sintonia entre les persones. En aquesta imatge la senyora filtra el líquid amb un mocador I arribem a Guruk, s’acabat la tranquil·litat, quin caos! Aconseguim un mapa i cap a Goreme. Recordàvem un poble petit i tranquil, i no, ara s’ha convertit en una població amb una grandiosa oferta hotelera i turística. Passem pel “Museu al aire lliure” està a petar de gent, no entrem Anem a voltar amb el cotxe. Vall de les fades , la Vall Blanca Realment és un paisatge únic i espectacular. Increibles vistes de la Vall Blanca Una altra visita que ens va semblar interessant va ser la ciutat d’ Adana. Hi vam estar un dia abans d’agafar el vol de...
