*** Montserrat, meridional i concís
Dissabte i diumenge, 29 febrer - 01 març 2020El desig té una arquitectura pròpia subjecta a designis que no coneixen raó. Em sé captivada des del primer instant per la trama subtil d'aquest conglomerat irrepetible, àvida de la riquesa del seus perfils. Cedeixo gustosa al joc d'explorar-lo des d'una perspectiva diferent per no deixar cap de les seves facetes sense descobrir.De res serveix posar fre a aquesta pulsió que foragita dubtes i trastoca límits. Resulta tan simple tot plegat, escalar, escalar i seguir escalant, endinsant-nos en territoris que ens aboquen implacables a la seducció de la vertical. Compte amb la muntanya màgica, els seus flancs de textura exquisida la converteixen en un vici irrenunciable!Notes d’interès vertical: posats a tastar sectors d’esportiva, Montserrat no podia faltar i a l’hivern s’imposa el sud. Fugir del vent que manté el cel ras de núvols i de sectors amb excessiva freqüentació ens obliga a l’agradable tasca de caminar per arribar a parets de solitud idíl·lica. Dissabte visitem per segon cop la Desdentegada (sector dreta), nom que no dóna pistes de l’excel·lència dels seus murs on s’encabeixen vies llargues, de dificultat sostinguda i presa menuda que converteix l’escalada en un exercici de tècnica i concentració. Segueixo centrada i gaudint de sisens que no regalen res i imposen elegància de moviments. En general grau ajustat i les assegurances correctes, però prou distanciades per fer-te rumiar bé la jugada.El diumenge ens traslladem a l’altre extrem del massís, el Clot de la Monica, on el Serrat del Muntaner ens reserva un balcó de luxe a recer de tots els vents. Per primer cop tasto aquestes plaques en versió esportiva i haig de confessar que resulten tan seductores com les veïnes de més llargària i amb una continuïtat que no et deixa indiferent.Seguim amb la tònica de vies que ronden la trentena o més de metres i una dificultat que la dóna el conjunt i no passos aïllats. A tocar del Frare de Baix, bonica collita de sisens que et deixen en estat de gràcia pel seu encert i lògica, amb algun toc picant cortesia del breu desplom finals que aporta varietat a tanta placa. Pel meu gust ben graduades i assegurances amb el punt just d’emoció, però que conviden a ser atrevits.Magnífica cloenda d’un finde d’esportiva del que surts més motivat que mai. Si no fos perquè els dies ja van sumant hores de llum, diria que li estava agafant el gust, però la tàpia em reclama!companydeviatgeiatzars: Lau
