Gra de Fajol Gran per la cresta nord-est
12.06.21 Els dies 11 i 12 de juny són d’aquells dies en els quals, per causa de la meteorologia adversa, hom ha de recórrer al conegut “pla B”, i fins i tot a un “pla C”, per poder fer alguna cosa de muntanya... però anem a pams. La primera idea era fer nit al refugi Folch i Girona de la Cerdanya per a, l’endemà, fer el Roc Colom, però sortint del túnel del Cadí ja vam veure que allò no seria possible sense remullar-nos car un núvol negre com gola de llop planava sobre el circ d’Engorgs i semblava que ja estava caient de tot. Ràpidament en Jaume es treu un “pla B” de la butxaca: anem a Vallter a fer el Gra de Fajol per una xemeneia que talla la cresta nord-oriental, de blanquíssim quars, i que ni l’Alfons ni jo no hem fet mai... adjudicat! El Gra de Fajol Gran des del refugi d’UlldeterAbandonem la Cerdanya per la collada de Toses i ens dirigim a Ripoll on fem un mos i truquem al refugi Pastuira... tancat!, i com que el refugi d’Ulldeter està quasi ple, en Jaume recorda que prop de la carretera de Vallter hi ha un refugi lliure... i cap allà que anem! Passat Camprodon i Setcases, enfilem cap a l’estació, amb la vista de les carenes ben blanques per la calamarsa que ha caigut no fa gaire. Aparquem el cotxe a tocar del furiós Ter, que creuem per un pont, i trobem el refugi...tancat i barrat! Total que acabem passant la nit en un hostal de Setcases però l’endemà fa un bon sol i, després d’esmorzar, fem cap a l’aparcament del refugi d’Ulldeter. Molt abans d’arribar-hi, però, comencem a veure acumulacions de calamarsa en alguns racons ombrívols de la carretera. Des del citat aparcament tenim una vista esplèndida del Gra de Fajol amb la seva característica franja blanca que es retalla contra el blau del cel. Calamarsa prop del refugiAixí que comencem a pujar ja trobem calamarsa als marges i sobre el camí, però quan deixem el refugi enrere trobem una gran esplanada totalment coberta de boletes glaçades... que sembla que anem a fer una hivernal en plena primavera! Fins i tot les floretes s’afanyen a treure’s aquest pes de sobre. Camí d’aproximació cobert per la calamarsaGenciana acaule sota el gelArribant a una mena de perxa, deixem el camí del coll de la Marrana, per on tornarem, i anem a l’esquerra en diagonal ascendent, tot apropant-nos al l’inici de la cresta nord-est, on ja veiem molta gent que es prepara per pujar-la.Ens apropem a l’inici de la cresta NELa nostra intenció és pujar en diagonal ascendent per la base de la cresta fins trobar la xemeneia, per la qual anirem a sortir a mitja aresta. Després només caldrà crestejar per terreny fàcil fins al cim... perfecte! Diagonal ascendent fins la base de la xemeneiaSota les xemeneiesAmb una ràpida observació ja veiem que avui no podrem pujar per cap xemeneia car totes regalimen aigua de la calamarsa que s’està desfent més amunt... entra en joc el “pla C”: doncs pujarem per la cresta, com fa tothom avui! Baixem una mica i rodegem l’esperó fins atènyer el fil de la cresta. Allà ens encordem i en Jaume comença a pujar, primer per terreny “fàcil” i tombat però que es va redreçant amb l’alçada. Comencem a enfilar la crestaEl següent tram de corda ja és més exigent i hem de mirar bé on posem mans i peus, però com anem prou de pressa aviat ens trobem que tenim un nombrós grup que estan encallats al pas més difícil de la cresta. Inici del tram més exigent de la crestaEn Jaume assegurant els nostres passosEl cel s’està ennuvolant massa de pressa pel nostre gust i, sabent com les gasten aquí, en Jaume s’estima més no haver de fer cua en plena cresta per passar pel pas clau de la via. Així que ràpidament se li acut que els podem avançar fent una diagonal a la dreta i després una altra diagonal a l’esquerra. Dit i fet! En Jaume fa un llarg flanqueig a la dreta i s’enfila per una canaleta on, per a variar, regalima l’aigua. Llarg flanqueig cap a una canaletaReunió en plena canaletaAmb molt de compte, en Jaume surt de la reunió tot enfilant...
