Vies apia i crestes del ninet als mollons
DIMECRES,
27 DE DESEMBRE
Com
cada setmana ens trobem a Esparreguera per amortitzar cotxes i
decidir l'objectiu però aquesta setmana- entremig de tantes festes-
no tenim clar on anar....... pesen els torrons !!!.
VIA APIAAleshores
el Lluis proposa anar als Mollons on no hi ha escalat mai, el Gines
per sorpresa meva, tampoc ho coneix.
Fa
un parell d'anys amb el Lluis varem fer un intent d'anar-hi en un dia
rúfol i desagradable, però en arribar al lloc tot era ple de fang i
les parets regalimaven aigua a dojo. Total que varem fer una passejada
per el peu de les diferents parets i amb la cua entre cames varem
tornar al Bruc sense tocar roca.
Avui,
segur que de fang no en trobarem.
Com
que l'objectiu esta molt proper pugem a Ca l' Anna per esmorzar i fer
petar la xerrada amb d'altres companys que han fet la mateixa pensada
de sortir a escalar per baixar els torrons.
A
una hora prudencial marxem direcció Lleida fins la Pobla de
Claramunt on deixarem la carretera per apropar-nos a peu de via per
una pista forestal que avui està seca.
Recordo
els anys 70 que vaig fer durant uns anys de voluntari de la Creu
Roja, Secció de muntanya amb base a Igualada , (feiem guardia al
refugi Vicens Barbé d' Agulles i de pisters / socorristes al Port del
Compte ) i per entrenar-nos veniem fins la paret Negra del Molló
Gros a fer escalada i ràpels....... uff!!! ......quins records !!!.
Ara
hi ha un munt de vies equipades amb parabolts i algun vestigi
d'aquell temps, caps de burí, pitons vells, tacs de fusta .......
Com
que els companys no coneixen res, decidim començar per la via
clàssica per excel·lència, la via Apia.
Aquesta
via amb un recorregut molt clàssic puja per una rampa fins arribar a
una petita feixa i per aquesta a cercar l'aresta Sud del Molló Gros
que ressegueix fins arribar al cim.
La
primera tirada esta protegida per cinc parabolts , un d' ells doble
perquè és una reunió d'una altre via que la creua i poc abans
d'arribar a l'aresta he vist un pitó en una fissura que deu tenir
els seus anys.
La
reunió és d'un parabolt però es pot reforçar amb flotants, també
podem anar més a l'esquerra (uns dos o tres metres) , on trobarem
una reunió de dos parabolts amb anella) , l'únic inconvenient és
que esta completament a l'ombra i el fred es fa notar.
CRETES DEL NINETLa
segona tirada va superant el fil de l'aresta amb algun passatge on
cal mirar on t'agafes fins entrar en un diedre canal que ens deixa al
cim.
No
recordo com baixavem abans, però ara hi ha un sistema de cadenes i
cordes que ens deixen al Coll i d'allà caminant tornem a peu de via.
Hi
ha moltes més vies pels voltants però preferim anar al sector
esquerra per fer una aresta que fa uns anys varen obrir uns companys,
la Cresta del Ninet. Un esperó molt evident que supera un contrafort
situat a ponent dels Mollons.
Fem
la curta aproximació i trobem una cordada que esta fent una variant
de la cresta, però ens porten dues tirades i no ens molestarem.
La
via comença en el punt més baix de l'esperó on ja veurem un
parabolt quasi al terra i dos més en un primer mur.
Aquesta
via podem fer-la amb moltes o poques tirades, al gust. Nosaltres
d'entrada farem les duges primeres tirades juntes on trobarem
quatre parabolts, dos en el primer mur i dos en la segona part que
supera un diedre amb roca vermellosa i a controlar.
La
reunió la fem en una feixa on trobarem un parabolt i molt forats
d'haver-hi clavat, també algun forat on posar-hi flotants. Les dues
tirades tenen un recorregut d'uns trenta cinc metres.
La
segona reunió esta en el collet que formen el Ninet i l'aresta
pròpiament dita, també és d'un...
