*** Esportiva d’un sol fil, Crestes del Conill, Camarasa
Dijous, 3 de desembre de 2020Hi ha racons que sempre m'han encuriosit. Espais petits que veus de lluny.Fragments de paisatge que tan sols s'enduen una ullada ràpida al passar, però tenen un algo que t'obliga a fixar la mirada cada cop que els intueixes a la volta del camí.Els esperes, els anticipes.Les crestes del Conill s'alcen a l'altre costat del Segre i des de la carretera se n'endevina una esveltesa singular.Una perspectiva constituïda per un únic pla, el vertical.Perfecte, l'escalarem. Avui no hi ha hagut distància, únicament roca teixida de forats i tardor. La curiositat, però ha conquerit espais nous!Notes d’interès vertical: Espadat irreprotxable de fil esmolat i roca excel·lent que convida a indagar que s’amaga rere la seva simetria unidimensional. La cresta es desplega d’oest a est, pel que ostenta dualitat d’orientació oferint sol o ombra a escollir. Donades les dates, ens centrem a la cara sud on trobem una trentena de vies, algunes prou llargues (15-30m) i amb rotund predomini dels sisens (6a-6b).Verticalitat sostinguda i escalada tècnica és la que ens ofereix aquest calcari abrasiu i d’una adherència millor del que permet suposar a primer cop d’ull. Panys en els que cal negociar amb gotes d’aigua, llastres concises, forats de totes mides i alguna fissura decidida que aporta varietat a la placa. Equipament correcte, però que no et deixa baixar la guàrdia. Poc freqüentat, solitud i tranquil·litat són els altres trets distintius que defineixen el sector.Per arribar-hi poc abans de Camarasa (C13) trenquem a l’esquerra cap a Sant Llorenç de Montgai (LV9047) i tot just passar el pont sobre el Segre prenem una pista en bon estat a la dreta que discorre planera entre camps en paral·lel al riu. Conduïm poc més de quilòmetre i mig i ja quan la pista empitjora trobem una petita explanada amb un rètol de pàrquing on aparquem.Aproximació senzilla i evident (20min) per un sender que primer voreja prop del riu i després s’enfila direcció les crestes del Conill perfectament visibles al nostre davant (cartells indicadors). Per anar a la cara sud, poc abans de les crestes deixem el sender principal i pugem a esquerra per un corriol que s’adreça a la base de la paret i la recorre sencera.Escalada elegant, perfecte per als que agrada la col·locació i el gest, amb un valor afegit gens menyspreable, la pau de l’indret. Curiós paratge que et fa sentir a prop de tot i al mateix temps aïllat dins la teva bombolla vertical.companydeviatgeiatzars:Lau
