Pas d'en Coassa o de sa Cabra 19-9-2015
La setmana anterior na Dolors i jo férem el barranc des Parral veïnat del que anam a fer avui, el barranc de sa Jonquera, on a través del vertiginós i poc conegut pas d'en Coassa o de sa Cabra assolirem el camí de l'Ermita de Betlem. Per allargar la ruta pujam al puig de sa Creu. Per a l'ocasió, l'amic Pep Torrens ha reunit quatre grups, el seu, el d'en Toni Sureda (Socay), el de Viaranys i el nostre. Per arribar al pas seguim les petjades dels amics de ►Tresques per Tramuntana. Iniciam la ruta a les 9:02 h, a la creu de terme de la Colònia de Sant Pere (►WP-1) (33 m), en direcció a Betlem. Abans haurem deixat cotxes suficients a l'aparcament de les cases de Betlem, per a la tornada. Des de la carretera situam alguns indrets, com: el puig de sa Coassa (extrem esquerra), el barranc de sa Jonquera (el que anam a fer), el barranc des Parral i el llegendari puig d'en Xoroi. En aquest punt (WP-2), després de caminar 1'3 quilòmetres per la carretera, la deixam per la dreta, pel camí de sa Jonquera.Deixam a banda i banda algunes entrades a finques rústiques. S'acaba l'asfalt, tot seguit caminam per una camada de terra. Ben aviat afinam les coves dels penya-segats de sa Jonquera* on se situa el pas. Des d'aquí no pareix que hagi d'esser massa dificultós.* Planta juncàcia, qualsevol de les anomenades joncs o que produeixen les tiges anomenades joncs; cast. junco. (DCVB).«Quan te pensaràs tenires tord a sa bandolera,te'n prendrà com la jonquera,que fulles ha temps que esperai no n'arriba a tenir». Per una reixeta baixa entram a la finca que tenim a la nostra dreta (WP-3) (49 m), uns metres més endavant trobarem un portell. Si continuàssim camí amunt arribaríem a la font de sa Jonquera o des Salt. Veure informació d'aquesta ►font. Avançam descrivint una el·lipse per tal d'evitar el tàlveg del comellar on hi creix un atapit pinar. Així ens dirigim al coll de sa Jonquera.Coll de sa JonqueraAssolim el coll de sa Jonquera (WP-4) (146 m), el qual separa les dues barranqueres, la des Parral (dreta) i la de sa Jonquera (esquerra). Per la falda del serral de sa Lluna, sense guanyar massa altura, anirem a cercar el pas (cap a l'esquerra de la imatge). Antigament, tot aquest territori pertanyia a la Devesa de Ferrutx, zona de caça dels reis de Mallorca.Caminam per un territori extremadament brut. L'únic que s'agraeix en aquests moments és l'ombra puix el sol ja encalenteix de valent.Tanca la cordada en Joan Campomar de ►Malalts de Toponimia. Deixam enrere el puig de sa Murta (216 m).Esquivam l'esperó i començam a pujar per darrera d'ell. Destaca la mole rocosa de sa Coassa, al cim de la qual se situa l'observatori militar i més avall, l'ermita de Betlem i la possessió de can Virell.Avançar per aquest territori totalment salvatge, sense tirany ni fites, amb una vegetació que s'empenya en travar-te i rapinyar-te, és força complicat. De sobte, el terreny és més net, es veu que han pasturat bísties. Recorrem la base del penyal, entre càrritx, garballons, estepes, mates de romaní, de xiprell i llentiscleres, i les molestoses aritges baleàriques.Els companys capdavanters ja estan situats a la rampa d'aproximació al pas.El guia d'avui, en Pep Torrens, posant a la primera part del pas, satisfet per estar a punt d'aconseguir superar un nou pas de muntanya. Cares de preocupació a la cua de la cordada! No cal dir que les vistes de la badia d'Alcúdia són magnífiques.A l'aproximació al pas o a la primera part, s'han de fer algunes grimpades, mentre la cornisa s'estreny. És una gran cunya molt inclinada que a la part final no té més d'un pam. Pas d'en Coassa Trobam embós (overbooking) al pas, ja que s'instal·la una corda de seguretat. En alguns mapes, com el d'en Mascaró Pasarius, del CTM, apareix amb el nom de pas d'en Coassa. Lògicament per estar situat a les proximitats d'aquest puig. La GEM també cita el pas amb aquesta denominació, diu: «Al terme d'Artà, a la coma des Catius, prop de l'ermita de Betlem». Ara que, el...
