A la Gritos y susrros o Diedre gris (Montrebei)
***Poc a afegir d'aquesta fantàstica escalada que hauria d'estar a la llista de tot grimpaire de parets i raconades, ... amb més o menys traça, amb més o menys horaris... molt bonic itinerari on tots els llargs valen la pena, del primer a l'últim. Més difícil i exigent del que el munt de repeticions en xarxa puguin aparentar. Al capdavall estem al santuari de la verticualitat d'aventura i compromís, on els quintus són els d'abans. Bona piulada aquí dels compis de cordada.La topo del Luichy del 2008 va de perles i poqueta cosa ha canviat de material, clau amunt clau avall... els claus al cinto no calen. Marco amb blau les Rs com les vam fer nosaltres, i que sembla una opció ben bona un cop hi hem passat. El descens ara està de luxe, resulta que els que salten al buit han deixat el camí de baixada (que ells fan anar de pujada) arreglat del tot, i ara la cosa no té pèrdua ni de nit amb la llum del frontal! :)) tal com sortim de la via cal anar recte (no seguir avall la fresa que ressegueix el llom de la paret) i enseguida trobem les fites que amb una horeta de bona fresa ens deixaran al camí del congost. L'aprox des de la cua del pantà és la millor opció, amb l'error ara de voler-te cobrar per aparcar, vergonyós.Preciosa escalada per gaudir de tot i més, ... què més es pot demanar genialescaladamoltbenfetaidesfetambelCesar de feliç aniversari!! il'Ari... aquí on encara s'hi conserven essències malgrat que no tantes com temps enrere... ...tot i que el pitjor passa pel fons de vall, de camins massa domesticats i bruts de gent bruta que tot ho embruta. Enlloc de perdre el temps cobrant els tècnics propietaris de la fundació de torn es podrien dedicar a fer i desfer el camí que enllaça amb Aragó i recollir els munts de kleenex que s'hi acumulen .. penós)
