Programa de ràdio, la cursa dels Bandolers a Senija!
HISTÒRIADurant els segles XVI, XVII i XVIII el bandidatge valencià va viure el seu punt àlgid i perdurà fins finals del XIX principis del XX amb menys força. Per molts camins i rutes comercials podries trobar-te amb algun d'aquests personatges. L'origen d'aquests bandolers el trobem en el mal estar social provocat per un règim senyorial abusiu i fortament establert que castigava al camperolat i a les classes més baixes, empobrint-les i obligant-les a viure en una injustícia social massa freqüent. A la Marina Alta es coneix un grup, de finals del segle XIX, anomenats <<Els segrestadors de la Marina>> que protagonitzaren nombrosos segrests i atacs violents. Un dels caps d'aquesta quadrilla era Josep Tomàs Garcia i se'l coneixia per La Tona. El poble de Senija coneix ben bé aquest personatge ja que un dels refugis on s'amagava per realitzar els seus atacs s'ubica en el mateix terme, es tracta de la Cova de la Garganta, una xicoteta cavitat pròxima, a la que per aquells temps, era una coneguda ruta comercial.CURSA Actualment l'Ajuntament de Senija junt al Club de Muntanya Margalló i la FEMCV han organitzat una marxa senderista, anomenada "El camí dels bandolers" que segueix aquesta ruta a mode de recordatori d'una part important de la història del seu poble. -----El recorregut parteix des del poble de Senija, que després de recórrer un bon tram d'hortes ens dirigim cap a la cova de la Garganta, passarem per la Font de la Mata, Barranc de Canela, la Basseta. Grans Masos; Casa *dels Canel·la, Casa dels Xaparrundos, Corral de *Llecinta, Cases dels Murterets . Totes aquestes cases i masies suposaven punt de pas i mercadeig entre el segle XVIII i XIX. Al que s'unia punts de contraban, estraperlo i murrieria. A aquests passos obligats se'ls uneix l'ascensió a 5 grans tossals; *Tossal del Moro, *Serrellars, *Llecinta, la *Creu i el de Costanera. Tot enllaçat amb tota una sèrie de sendes, camins rals, etc... -------Diuen que Fransisco La Tona va existir, ara bé, que la seua història fora la relatada, és de dubtar, bàsicament perquè me l'he inventada. El que sí que conta la història és que La Tona es amagava en aquesta cova i desprenia dels seus béns a tot el que passava per les senderes que hi ha als peus d'aquesta. Als qui anaven a la costa a vendre la *pansa i als qui tornaven d'allà amb els reals (*diners, gosses...) frescos en les seues butxaques. No sé si va tindre la mateixa fi que el *Barbut.Sí, és un terreny molt rollet monopoly, plens de casetes per ací i per allà, però tan carregat de patrimoni i història que serà difícil que un monstruós constructor el vença.Quan aneu a recórrer-ho mireu bé on trepitgeu. A més de molt tècnic en bastants trams, trepitjareu terra d'ibers, moros i cristians. Que ningú us diga que això és seu perquè l'alé de més de dos mil anys de vides és el que respirareu. I respecteu profundament aquestes terres que semblen oblidades perquè ací hi ha treball acumulat de moltes generacions que us estan veient passar...Ara la muntanya està recuperant el que va ser seu, però penseu el treball que va suposar tot aquest *abancalamiento, penseu com lluitaven per veure prosperar cada llavor, per recollir cada fruit. M'emociona trepitjar aquest territori, perquè soc un dels fruits que ha nascut en aqueixos bancals, i tu i tu. I m'encanta que Santi em compte el per què i el per què no, l'origen d'aquest i aquell nom, els secrets de la seua serra... *Tossal del *Cossí, *Tossal del Moro, el *Serrellar, *Penyes *Blanques o *Tossal de Jacinta.Camins vells que uneixen uns pobles amb uns altres, camins que en plena nit, per què no?, amagarien al La Tona i els seus companyons a l'espera del botí...Però la que més em va fascinar va ser la senda que s'endinsa en el *Barranc de l'*Astusia (*astúcia). Santi havia sentit algun *güelo parlar de l'*Astusia, una senda vella, empedrada, per on pujaven i baixaven als bancals. Fita amb el meu terreny, baixa del camí de no sé on... I la curiositat...
