La darrera cursa d’orientació de la temporada.
2 dies del Berguedà,
mitja distància al Pi de les Tres Branques
3,2 km. 14 fites, en realitat 4,5 km. 1-27-21 i 172 metres de desnivell
positiu 18è de 19 classificats en H45
Aquesta temporada gairebé només he fet rogaines i he fet molt poques curses
d’orientació. Acabaré la temporada amb la que és la darrera cursa de la Copa
Catalana organitzada pel COB als boscos que rodegen el mític Pi de les 3
branques. I he decidit fer-ho en la categoria H45 per gaudir més estona de
l’orientació.
Surto amb la tranquil·litat afegida que no lluito per cap classificació i
amb l’únic propòsit de gaudir de l’orientació i d’anar trobant les fites sense
massa errades, ni pèrdues de temps innecessàries. Començo a poc a poc. Vaig en
la bona direcció, però no tinc referències per saber quan he arribat a l’alçada
de la fita, ni la distància recorreguda. Amb tot, la trobo. Troto en algun
moment, però la major part del temps camino de presa identificant elements i
trobant fites. Per anar fins a la 4 faig una volta innecessària i més desnivell.
Gaudeixo de l’orientació pel mig d’aquest bosc transitable. A la 8 em confonc
i també volto més del compte. No era una fita gens fàcil. Des d’aquesta fins al
final vaig força ràpid amb algun petit dubte sense massa importància en alguna
de les fites. Arribo prou satisfet al final. Està clar que haig d’afinar més i
alhora anar més ràpid.
