Des de la Torre del Baró
Els qui visquin a la costa central, com és el meu cas, caldrà que facin un exercici d'empatia amb els conciutadans de ponent i d'altres zones que es passen molts dies sota la boira. Parafrasejant al president del Barça, els ponentins podrien dir-nos "que n'aprenguin!".Ja fa bastants dies que aquesta situació atmosfèrica de llevant ens té sota un cel tapat que ens fa descobrir la gamma de grisos com poques vegades que jo recordi, perquè sembla ser, pel què diuen, que encara en tenim per dies. I això tot i que la situació és menys emprenyadora que la boira, doncs el trànsit no en resta perjudicat gaire, més enllà d'haver de dur encesos els llums de posició.En un plat de la balança la mandra de bellugar-me, a l'altre la mandra de passar-me tot el dia a casa. Finalment, a mig matí, he anat a buscar la burreta per anar a veure el cel i la terra des d'un bon mirador relativament proper: la Torre del Baró, al damunt de tot del barri de Roquetes i extrem sud-oriental de la Serra de Collserola. Hi havia estat amb companys d'excursió en més d'una ocasió, quan aquesta torre de primeries del segle passat estava ben deixada. Aleshores, recordo, era una construcció més aviat lletjota, com indefinida en el seu objectiu d'ésser, però admirable per la seva acurada construcció en totxo vist, malgrat el llastimós estat de deteriorament que aleshores tenia.Ara l'espai està molt ben arreglat i fins i tot es va construir un mirador sota la torre per a veure bé la part més llevantina de Barcelona, Sant Adrià i al fons el mar, que avui estava gairebé indestriable del cel.I hi ha instal·lat un centre sòcio-cultural depenent del districte de Nou Barris.Una bona explicació del perquè de la seva existència i la seva història, la podem trobar en aquest enllaç.Al fons de tot es poden veure les tres xemeneies de Sant Adrià i més a la dreta les diverses torres d'oficines de la dita Ciutat Diagonal.Els Tres Turons i més al fons, gairebé confonent-se amb el cel, la muntanya de Montjuïc.Mirant més cap a nord, però, i amb el Turó de Montcada al fons, podem veure un barri de construccions molt modestes, arrapades al desnivell de la muntanya, que per un moment m'ha recordat imatges de les "favelas" del Brasil, més aviat per la inclinació del terreny, doncs dins la modèstia, les casetes no es veuen, en general, gaire deixades.Un bon mirador, que en dies clars guanya moltíssim, i que té l'avantatge que la carretera t'hi deixa ben al costat.
