Pitu i Núria
29-06-2022 Montserrat Monestir Mirador de San Joan Via : Pitu i Núria Tenim la meitat del personal de baixa per la Covid, només quedem els dos més vells del grup per sortir, cosa que farem encara que només sigui per fer la punyeta als companys. Fa dies que l'Esteve, que en les seves velleses s'ha tornat anti montserratí i que troba que amb el decurs dels anys la pedra s'ha fet més petita i arrodonida, mostra un interès a anar, un altre cop, a fer la via "Pitu i Núria" de la que diu guarda un bon record. L'Esteve al L - 1Sí que deu guardar un bon record, però la va equipar una persona que conec molt bé, potser la que conec millor del món a vegades parlo amb ell i ens discutim, creia recordar que tenia un parell de llargs drets de collons. Primera sorpresa l'aproximació que en temps passats era un passeig de baixada, quasi tota, ara és una cursa d'obstacles i és que els genolls ja no responen igual, l'aproximació ja se'ns ha fet llarga i cansada. L - 2La segona sorpresa ha estat al primer llarg algú s'ha entretingut a treure tots els agafadors o fer-los més petits, la qüestió és que ja ens ha proporcionat una segona sorpresa, la tercera ha estat que el company s'ha deixat l'estrep a casa i s'ha adonat quan la cosa s'ha posat dreta, ha suat de valent, sort que tenim pràctica en fer totes les trampes conegudes i desconegudes del món .. mundial, i les hem fet. La resta anant bufant i arrossegant les nostres minses humanitats ajudades per uns bracets que ja fan figa a la primera de canvi.L - 5La darrera sorpresa ha estat la baixada, per sort curta, ha estat un cruiximent permanent de genolls, turmells, espatlles, etcEn fi, si fa o no fa, com cada dia que ens passem una mica, res fora del que ja és habitual, ens queda el consol de dir que ha aquestes alçades la calor ens afecta molt més que el que ens afectava el segle passat. Aproximació :Des de l'estació superior del funicular de Sant Joan (Pla de les Taràntules), pujar a l'ermita de S. Joan per l'ampli i confortable camí turístic que està davant, a l'esquerra, de la sortida del Funicular, una mica més amunt de l'ermita quan el camí gira cap a la dreta, agafar el camí de l'esquerra que baixa cap al Serrat de La Mònica, marques Blaves, seguir-lo. Atenció s'ha obert un marcat camí que va cap avall, no seguir-lo, seguir marques blaves, una darrera remuntada ens deixa al collet, passarem pel costat de la rapissa que separa la Punta Pam a Pam del Mirador de Sant Joan, al costat del Bassal dels Corbs, (Inici de la via "La Torna") encara baixem bastant, sembla que el camí se'n va molt cap a l'esquerra, continuar baixant fins a un punt en què el camí fa un gir molt agut de quasi 300º a l'esquerra, d'aquest angle surt un petit camí, una mica dissimulat per la caiguda d'uns arbres secs, a pocs metres es fa més evident, al cap d'una bona estona passem per una petita torrentera, després el camí passa pel peu de la bonica via dedicada al J. Barberà pels germans Masó, seguir uns metres mes el camí i després d'un petit gir, la paret queda a uns 5/6 metres a la nostra dreta, i també el començament de la via.Descripció de la via : Primer llarg : Una placa mol còmoda i agradable de fer, desprès de la tercera xapa agafa una lleugera tendència a l’esquerra, que desprès es transformà en un flanqueig protegit amb 4 xapes, el primer pas se ha de mirar un xic mes, desprès recte amunt fins la còmoda reunió. 43 metres, 12 xapes, II -IIIº / IVº / IVº+ / IVº / IIIº+ Segon llarg : Se surt per l’esquerra, tres xapes d’escalada còmode fins el inici de un mur mol dret, les xapes 5 / 6 / 7 i 8 he fet servir l’estrep desprès se surt be amb algun pas agafant-te a les cintes i cinquè bonic que segueix menys difícil fins la reunió. 27 metres, 14 xapes, IVº / Vº / Ae / Ao / Vº / IVº. Tercer llarg : Se surt per la dreta es una bonica passejada de dificultat mol moderada, anant seguint amunt sense complicacions. 25 metres, 3 xapes,...
.jpg&w=320&h=180&zc=1)
