Via no es normal
DISSABTE, 13 D'AGOSTA les vacances, entre sortida familiar i sortida familiar sempre hi ha algun dia que puc aprofitar que sortir a escalar. El que es dificil es trobar company per aquestes dates de canicula.Per sort la Isabel sempre esta disposada a donar un cop de ma i sortir a escalar.Aquest dissabte, tinc possibilitats de sortir i faig la trucada pertinent ara cal cercar el lloc addient per fugir de la calor.Per la seva curta aproximació i orientació , li proposo anar a Benavent de la Conca on fa temps que no hi escalo.No tenim cap objectiu concret i porto les ressenyes de totes les vies que tinc, les fetes i les que no.Com que les vies son curtetes, ens aturem a esmorzar a Artesa i directes a Benavent, ja hem decidit que farem. Ens decantem per una nova via del mestre Remi , tot i que sabem com se les gaste !!!.La via , tèndra del 2020, no hem trobat quasi informació a les xarxes, tan sols la ressenya del Luichy a la Noche del loro, però una via del Remy és una temptació prou forta que t'assegura emocions fortes i una bona apretada, tot i que digui que esta equipadaAparquem al cementiri i davant nostre ja veiem la paret, es evident veient les baranes del mirador dalt de la cinglera.Tot i dir que la via esta equipada nosaltres portem flotants per si fos el cas, (finalment no els hem utilitzat, no hi ha lloc on possar-los ).L'aproximació cal fer-la amb intuició perque no esta fitada, nosaltres hem anat a l'esquerra, mirant la via, i ens hem endinsat al bosc (força tupit), fins a peu de paret i aleshores la hem reseguit fins a veure les primeres assegurances. (la via esta sobre un petit contrafort a la dreta i sobre d'un aixopluc.La primera tirada combina l'artificial equipat amb sortides en lliure sobre roca tirant a dolenta, l'artificial amb passos llargs i les sortides d'estreps molt verticals. Hi ha 14 parabolts i algun arbre ens pot ajudar a reduir l'exposició en els trams de lliure.La segona tirada, et dona un xic de vidilla, no es tan mantinguda com la primera, uns tres passos d'artificial ens deixen en una placa que superarem amb tendencia a l'esquerra, hi ha passos obligats amb roca no del tot bona.La tercera, és per mi sens dubte la tirada més contundent de la via. Começa amb un tram vertical d'artificial fins arribar a una petita vira que agafarem a l'esquerra, primer facil però hi ha un punt on l'assegurança esta als peus i anar-hi es jugar-te un pendol considerable. Nosaltres hem passat de l'assegurança i hem remuntat fins uns arbres i els hem creuat per darrera, (als arbres hem trobat un cordino), superats els arbres un tram molt dificil i vertical ens deixa a la reunió en una feixa. Personalment crec que el tram entre el flanqueig i la reunió es força més dificil del que esta ressenyat (tot i que el grau és molt relatiu !!!). A la reunió l'Isabel m'ha dit que m'he saltat un pitó..... ufff !!!La quarta tirada torna a donar-nos vidilla, un pas de A0 ens deixa en una placa de bolos sortits, però bons i molt bonica, superada la placa, una zona de terra i cascall que tenim que creuar en diagonal a l'esquerra per anar a cercar una assegurança que veiem en un rocam a l'esperó, el remuntem i despres de superar un petit mur arribem a la reunió.La cinquena tirada, la millor en roca, amb diferencia, de tota la via, supera dos murs fins arribar sota el mirador on trobarem la darrera reunió.La via ha resultat molt de l' estil Remi, amb l'artificial de passos llargs i sortides d'estreps contundents. El lliure es dels que millor no possar-te nervios.Una vegada fora, cal tornar al cotxe. Seguint les indicacions d'en RemI que diu baixada per la dreta. Caminem uns metres en direcció Est fins veure dues pistes de terra, cal seguir la de la dreta que va en direcció a les antenes i continuar per la pista fins un coll que trobarem entre aquestes antenes i les que es veuen més al Sud, seguint la carena. En aquest coll hi ha un poste de camins que ens indica a Benavent en vint-i-cinc minuts pel Serrat Curt, cal seguir-lo fins la carretera i creuant el poble tornar...
