Itinerari geològic del Bosc de Poblet (1.011 m)
Dimecres 14 de desembre de 2022Hora de sortida: 2/4 de vuit del matí. Ubicació: Comarca de la Conca de Barberà. Temps aproximat: 4 h 45 min (9,1 km) Desnivell: 554 m (acumulat) Dificultat (1): Mitjana.Programa: Sortirem a l’hora esmentada i anirem per la AP-7 en direcció a Vilafranca del Penedès. Passat Vilafranca, ens aturarem a fer el tallat a l’àrea de servei del Penedès. Després seguirem per l’autopista i agafarem la AP-2 en direcció a Lleida fins a la sortida 9 que anirem en direcció a l’Espluga de Francolí. Passarem per Poblet i anirem fins a l’àrea de lleure de la Roca de l’Abella. Ubicació a Google maps Itinerari: Punt d’inici i final: Àrea de lleure de la Roca de l’Abella, Vimbodí i Poblet. L’itinerari està perfectament senyalitzat amb pals indicador, algunes fites a la canal i i cartells indicadors amb el text: “Itinerari geològic 5”.Des de l’àrea de lleure de la Roca de l’Abella cal seguir la pista asfaltada de pujada. Després d’haver avançat uns 700 m, es troba un camí a l’esquerra que porta fins la Torre del Moro que no agafarem. Cal continuar per la pista asfaltada uns 500 m més fins trobar un sender a l’esquerra que baixa fins a la llera del torrent. Cal seguir fins creuar el barranc (en cas d’avinguda del torrent cal renunciar a creuar-lo). En aquest punt, s’inicia l’ascens cap a la pedrera de la font del Ginebre. En pocs minuts, passarem per davant de les restes de la farga, on es reparaven les eines dels treballadors de la pedrera, i arribarem fins a la placeta de treball de la pedrera (punt 2)L’explotació de pedreres. En la placeta de la pedrera, els picapedrers modelaven el granit i en feien llambordes que anomenaven “adoquins”, que després eren utilitzades principalment per a l’empedrat de carrers. Actualment, encara s’hi poden observar els munts de residu de material sobrant fruit del modelat de les llambordes, i també les zones de treball dels “adoquinaires”, consistents en empedrats de poca alçada que servien per protegir-se del vent i el fred, i a l’estiu del sol, en estar situats sota arbres o branques d’alzina. Les llambordes tenien diverses destinacions, des d’empedrats en poblacions locals fins a empedrats a les ciutats de Tarragona i Lleida. Deixarem la pedrera i recuperarem l’itinerari per començar l’ascensió al cim del Roc de Ponent; al cap de poca estona, l’itinerari s’endinsarà en una canal formada per una tartera granítica de roca grossa i fort pendent que exigeix una certa forma física i experiència per superar-la. En el cas de trobar dificultat a progressar en aquest tram, es recomana retrocedir fins a recuperar el vehicle. Tot i això, la grimpada es apte per aquella gent que tingui una certa experiència i nivell i que s’ho vulgui prendre amb la calma necessària per pujar-la. En cas de pluja, es recomana no fer-la.A mesura que s’avança per la canal, es va guanyant alçada i es va apreciant millor la bellesa del modelat granític de la zona. Una vegada supera la canal, l’itinerari continua guanyant alçada progressivament i ofereix en certs punts molt bones vistes sobre la depressió Central i les serralades Prepirinenca i Pirinenca. Superat el coll de Baselles, punt més alt del recorregut, l’itinerari va perdent alçada fins a arribar a la zona de les Setcases, indret on podrem veure tant el filó de barita Atrevida com les restes d’una cisterna d’aigua i de construccions associades a l’explotació minera.L’explotació de barita. La barita o sulfat de bari és un mineral que al Paratge és de color blanquinós, però que es pot presentar incolor o amb variacions importants de color segons les impureses que conté. Es tracta d’un mineral pesant que s’explotava sencer o molt principalment per fer cimentacions en bases de ponts.Reprendrem l’itinerari que ens durà a un descens enmig de roures, alzines i algun teix, espècies indicatives de l’orientació frescal en què ens trobem, fins...
