Pico de Castanesa (2.861 m) amb esquís
Avui hem iniciat la temporada d'esquí de muntanya amb una ascensió clàssica i de dificultat moderada a la Vall de Benasque. El Pico de Castanesa és una muntanya molt esquiable i es puja amb esquís per diversos itineraris. Nosaltres hem pujat des de l'Ampriu per la vall de l'Obago.Tot i ser un cim modest en el context de la Vall de Benasque, on hi ha un bon grapat de tresmils, el Castanesa ens ofereix un magnífic panorama, especialment sobre el massís de la Maladeta i els cims fronterers de la Vall d'Estós. Per altra banda, la carretera d'accés a l'estació d'esquí de Cerler ens dona la seguretat d'iniciar l'ascensió des d'un punt de certa altitud (1.860 m) amb la carretera sempre neta perquè és l'accés normal a l'estació d'esquí. A més, tot i la proximitat de l'estació, l'itinerari passa ben lluny de les pistes, que ni tan sols es veuen al llarg del recorregut.Hem dormit a l'Escola de Muntanya de Benasque i ben aviat hem pujat a Cerler. Més amunt, poc abans de l'aparcament de l'Ampriu, hem deixat el cotxe a l'inici de la pista de la cabana d'Ardonès. Hi havia poca neu però la pista estava nevada des del seu inici, de manera que ens hem posat els esquis i hem començat a foquejar per la pista. Hem recorregut els tres km de la pista fins poc abans del pont que travessa el barranc de l'Ubago, on hem agafat un camí que puja pel bosc. El camí puja fent llaçades pel bosc fins una clariana des d'on es veu el pas clau, un flanquejament sobre una pala de fort pendent. Aquest pas, que segons les condicions de la neu pot ser complicat, avui era fàcil. La neu tenia un bon gruix i una àmplia traça ens ha ajudat a superar el pas sense problemes. Hem arribat a un fals collet, inici d'una valleta àmplia i de pendent suau per on hem anat pujat en direcció a la carena que ja es veia clarament. Pel darrere es veia un gran panorama, dominat pel Posets i el Perdiguero.A mesura que ens acostàvem a la carena, la força del vent anava augmentant i a dalt ja era molt fort. Hem arribat a la carena i hem seguit uns metres a l'esquerra per anar a buscar el punt més alt, el cim del Pico de Castanesa (2.861 m).El panorama des del cim és extraordinari, especialment en direcció al massís de la Maladeta i l'Aneto. Cap a l'oest es veia clarament el Monte Perdido i més al sud el massís del Cotiella. Feia un vent molt fort i no hem estat gaire estona al cim però hem fet una panoràmica circular:
El cim estava ventat i ple de pedres, de manera que hem desfet la part final de la carena sense treure les pells fins arribar a un replà a pocs metres de la carena, des d'on, ja amb neu contínua, hem iniciat l'esquiada.En els primers metres la neu era una mica pesada però ben aviat hem trobat neu bona i hem pogut gaudir d'una magnífica esquiada fins al pas clau, que hem superat sense problemes entrant en el bosc.La baixada del bosc ha estat el més complicat, amb fort pendent i no massa neu, però aviat hem superat el curt tram de bosc arribant a la pista per on, lliscant suaument, hem arribat en pocs minuts fins al cotxe.
I aquí teniu el vídeo d'aquesta activitat. En aquesta ocasió és un vídeo curt però ens ofereix un petit resum de l'ascensió al Castanesa.
ÀLBUM DE FOTOS -
TRACK
ENTRADES RELACIONADES:
Sacroux ambesquís, 2019
L'Aneto atraïció, 2017
Diente de Albaamb esquís, 2016
PANORÀMIQUES:
BIBLIOGRAFIA:
Rutas con esquís Pirineo aragonés, de Jorge García Dihinx. Ed. Prames (itinerari 224).
PARTICIPANTS:
JuanRa - Toni - J. Rafel
