**** Leiva (Sierra de Espuña, Múrcia), l’art de les fissures
Clàssica reverent, 28 de setembre a 1 d’ octubre de 2022Leiva és el viatge, l'etern retorn, perquè no hi vas, sinó que sempre hi tornes. Indret de pau, la seva bellesa, com un batec latent, perdura. Porto amb mi l’exquisida muralla, l'empremta d'una paret tallada a plom i vestida de sol. Però la imatge no és suficient, no es pot tocar. Per això torno.Alço la vista i sento com el sol del record dóna vida a la pedra que ens espera calmosa. Hi ha on triar, Leiva és pròdiga en línies de factura impecable. Observem, pensem. Les fissures se'ns apareixen com extraordinàries, autèntics camins del desig, les escollim. Tenim dies, podem ser golafres. Ho som.Gallego Carrillo, la pionera i no tan clàssica com podríem pensar. Carrillo Vera, bellesa, elegància i potència, ho té tot. Carnaval, la joia, la sorpresa. Escalada que passa factura a la pell, que obliga al buit, que esprem forces, que et fa pensar. Vies sota el signe de la lògica, meravella la naturalitat amb que la roca ens les brinda.Impossible satisfer la fam que desvetllen, però el temps de marxar arriba. Deixem que el silenci dels boscos s’instal·li de nou a les parets. Tan sols la fermesa de les línies que les solquen desmenteix la calma.Notes d’interès vertical: Malgrat ser una de les escoles de referència de Múrcia, no resulta fàcil trobar ressenyes actualitzades de Leiva, així que ens confiem a l’esquemàtica informació que trobem al llibre de les Cien Clásicas de España. Darrerament aquest recull ha demostrat ser una bona referència per moure’s per zones d’escalada que freqüentem poc (notable canvi de criteri pendent de ser explicat en un post a part).Confiant en la declaració d’intencions que el títol proclama, optem per tastar les dues vies que juntament amb la Carrillo del Campo completen el trio que el llibre recomana a Leiva sense renunciar, però a una de les fissures més atractives i obvies de la paret, la Carrillo Vera. Els tres itineraris comparteixen la magnífica verticalitat del pany central de la muralla (croquis situació). Orientació plenament sud.- Gallego Carrillo (170m, 6a+/A1): oberta l’any 1970, té l’exclusiva de ser la primera via de la paret (ressenya original). Ostenta un traçat que ensuma les debilitats d’aquest calcari i les explota en girs sorprenents que ens condueixen sempre a la lògica, l’única pista vàlida en aquesta verticalitat panoràmica.Tot i que la solen ressenyar com via equipada NO ho és en absolut, es tracta d’una via semi-equipada amb material divers als passos claus (bolts, pitons i espits) i reunions muntades. Necessitem catorze cintes, joc de tòtems/friends (des de tòtem negre fins C3) i pedal per L3. Calcari d’aventura, aspre, amb bones possibilitats d’autoprotecció i per lo general compacte, però amb algun tram que activa les alarmes. Tècnic i atlètic en bona combinació.Disparitat de criteris pel que fa a la dificultat de les tirades, millor prendre el grau com a concepte orientatiu i situar-lo al context de via i lloc (6a/6a+ obligat). La tirada clau i que presta a confusió és la tercera, una línia de bolts brillants que s’enfilen per un mur compacte ratllat per una única i no gaire productiva fissura trencant el genuí esperit de clàssica que ens guiava fins ara.Un llarg de concepció esportiva i geni concentrat que ens descol·loca momentàniament (6b+/6c o 6a+/A1). Per la resta tan sols destacar l’aèria travessa del darrer llarg que ens treu de la paret anant a buscar el pas franc d’una xemeneia i l’esveltesa maldestre del primer llarg.La via comença a la dreta d’un contrafort adossat a la paret (vista), trobem la inscripció TRIPLE gravada a la base, just a l’esquerra d’un arbre característic (pitons visibles). Descens, un cop acabada la via resseguim la carena a l’esquerra (oest) i ràpidament trobem una instal·lació de ràpel (fita).Tres ràpels vertiginosos (50m) a plom per la vertical ens deixen a prop del peu de via. Gallego Carrillo, encara avui en dia una lliçó d’estil i honestedat, sap deixar...
