**** La Danza de la Lluvia + Diedro de las Sirenas (230m, 6b+, 6a+ oblig), Puig Campana, Alacant
Dijous, 29 de desembre de 2022El calcari estima l'aigua, la necessita per forjar la seva identitat, sense ella nosaltres no sabríem dels seus camins. Atracció que en ocasions cristal·litza en itineraris magnífics capaços de fer sublim el pany més esquerp. La Danza de la Lluvia n'és un, escalar-la ens fa afortunats.El seu és un traçat que entén el Puig Campana i deixa que s'expressi a través d'una roca que ens ho dóna tot. Una línia de fissures ens guia a través de murs on infinites gotes han deixat la seva empremta. Calcari filós, punxant, que talla l'alè i afina la tècnica, gràcies a ell la verticalitat juga al nostre favor. I quan la paret per fi es digna a donar-nos una treva seguim pel Diedre de las Sirenas, espectacle de via.Entrem en una altra dimensió, la roca es converteix en corall, milers de crestalls diminuts que ens afermen a una tensió que parla el llenguatge del buit. Diedre apoteòsic, crea el seu propi espai i l'emplena d'una elegància contestatària que et deixa en estat de gràcia. El vent es suma a la festa, ja fa estona que corre per la paret i ens recorda que aquí no som terrenals.Notes d’interès vertical: quan plaques i fissures es combinen amb una roca sputnik el resultat és una escalada que no és d’aquest món, estem a La Danza de la Lluvia i el Diedro de las Sirenas (ressenya Luichy). Dos itineraris que sumats ens brinden una línia única, d’una elegància tan rotunda com els mateixos passos que li guarden el secret, perquè l’indiscutible atractiu del traçat resta eclipsat per la poderosa presència del vessant sud del Puig Campana.La Danza va ser oberta l’any 1990 per P.P. Díaz del Río i diferents companys de Cartagena que respectant la naturalesa de la línia varen optar per un traçat semi-equipat amb bolts, alguns claus i uns pocs ponts de roca. La primera i darrera tirada les trobarem gairebé netes i a la resta no està de més col·locar alguna peça, sovintegen trams amb aire i bones fissures.L’any 1994 Rosa Real i Carlos Tudela obren l’espectacular Diedro de las Sirenas, quedant una via gairebé equipada (bolts). Els alejes són interessants, però a la que t’hi poses descobreixes que els bolts estan on toca, tot i que més d’un a contramà. Totes les reunions muntades (bolts) i algunes amb anelles de ràpel. La Danza va ser re-equipada el 2010.De material necessitem quinze cintes, semàfor d’aliens, friends fins C3, tascons i estrep a discreció. Roca impressionant, calcari de gotes d’aigua i regletes perfectes amb un tacte ultra adherent que fa possible una escalada minimalista i de precisió. Diedre final excepcional, roca corall i cantells de fil perfecte, esdevenim elegants per força.Sostinguda i obligada en el sisè és una via de continuïtat, en general força tècnica tant en plaques com en fissures i amb passatges atlètics, el grau podria ser revisat a l’alça, sobretot en la Danza. Convé dur un 6a+ ben afermat. La seva orientació sud-est garanteix sol des de primeres hores del matí.Traçat (foto Luichy) intel·ligent i decidit en el que predominen les plaques a l’inici, però que es converteix en magnífic terreny de fissures a la part superior. En conjunt és una via que et fa llegir i molt perquè tot i que les assegurances et marquen el rumb i les fissures són franques li manca l’evidència del gest. La lògica i la noblesa de la roca són les millors eines de que disposem per resoldre els moviments.Destaca el segon llarg com el més obligat i el darrer com el més psicològic per la distància entre assegurances i per la imponent imatge del diedre que si d’alguna cosa va sobrat és de presència. La finura de la tercera tirada li dona un plus de tensió inesperat. Cinquena tirada la més clàssica de totes, es gaudeix navegant-la.Acabada la Danza de la Lluvia en l’anomenat “Jardín de Alicante”, la sisena tirada flanqueja en lleuger ascens cap a l’esquerra per terreny desagraït de roca descomposta i vegetació (III), la referència a seguir és l’irrepetible Diedro de las Sirenas. Caldrà...
