Bèrnia
Les nostres muntanyes a cau d’orella.Programa II. Gravació 31/10/2023Títol: Bèrnia.Pluja d’idees:1. Definició. Què és Bèrnia per a tu?Víctor: La serra Bèrnia per a mi és eixa mole que vec només baixe al carrer, un lloc aventurer de mil històries i quan fa fred sempre mirar a vore si te neu.Jose M: Per a mi Bèrnia és talaia de les dues Marines, muntanya de passat de roders i caprici de la natura en les seues formes.Però a banda d’una muntanya, Bèrnia també és el nom d’un xicotet nucli rural que dóna nom a l’entorn i a la Serra (jo m’encarregue d’esta part)2. La serra: dades físiques, extensió, vegetació, fauna: acò ho pots preparar tu o repartir-nos-ho o com vullgues.La serra de Bèrnia és una formidable muralla natural d'onze quilòmetres que separa les comarques alacantines de la Marina Alta i Baixa amb els seus 1.128 metres sobre el nivell de la mar constitueix el kilòmetre vertical més proper a la mar de tota la península ibèrica.La serra compta amb 1.900 hectàrees repartides entre els termes de Callosa d'en Sarrià, Altea, Calp, Benissa i Xaló. Es troba coronada per una esvelta cresta, amb una altura màxima de 1.128 metres, que s’estén d’oest a est des de la falla de Bolulla fins al Morro de Toix, on fineix a la mar. Al contrari del que sembla per les brutals agressions urbanístiques que ha patit a la vessant sud, està catalogada com a Lloc d’Interès Comunitari (LIC ‘Serres de Bèrnia i el Ferrer’) i és Zona d’Especial Protecció per a les Aus (ZEPA ‘Muntanyes de la Marina’), incloses dins de la Xarxa Natura 2000 de la Unió Europea. Malgrat els nombrosos incendis que han arrasat any rere any les seues vessants, compta amb endemismes i espècies vegetals molt valuoses com l'auró, el marfull, la corona de rei o el teix. Dins de la protecció per zona ZEPA està acreditada la presència de l’àguila de panxa blanca, espècie inclosa com a Vulnerable en el Catàleg Nacional d’espècies Amenaçades.Flora i fauna de la Serra de BèrniaLa Serra de Bèrnia presenta diferents hàbitats ben diferenciats que acullen una fauna molt diversa adaptada a viure en cadascun d’ells.Sense dubte el grup de les aus és el més destacat, amb nombroses espècies repartides per tot tipus d’ambients. A les penyes més altes volen sorolloses les gralles de bec vermell sota la mirada de rapinyaires com el falcó pelegrí. Reiets, bectorts i capellans en canvi prefereixen la protecció de les denses masses forestals.A les hores centrals del dia, quan la resta de fauna fuig de la calor, els rèptils com el fardatxo o la colobra de ferradura reben els rajos de sòl estirats sobre les roques més calentes.Les mosteles i raboses, en canvi, prefereixen la foscor de la nit per eixir dels seus amagatalls amb ànim de sorprendre alguna presa despistada; concentrats en la tasca de rosegar pinyes i bellotes, ratolins i esquirols en poden ser bons candidats.Comportar-se de forma respectuosa evitant alçar la veu i eixir-nos-en de la senda, augmenta les possibilitats de trobar-nos amb algunes d’aquestes espècies de forma notable.PATRIMONI HISTÒRIC I ETNOLOGIA DE BÈRNIA Antigament els usos comunals de la serra de Bèrnia permetien tota una sèrie d’aprofitaments silvícoles com fer espart i margallons per fer cabassos, recollir plantes silvestres, aromàtiques i comestibles, fer llenya o instal·lar ruscs per les abelles. Els ajuntaments arrendaven anualment les pastures als ramaders del poble, que passaven l’estiu a la serra amb els seus ramats.L’aprofitament es completava amb l’explotació agrícola, gràcies al llaurat de terres de conreu com bancals, llenques i sospalmes. A aquestes terres es cultivaven garrofers, vinyes, ametlers, figueres, pomeres, cirerers i fins i tot cereals, com demostren les xicotetes eres de batre que encara es conserven. Aquest aprofitament agrícola durant segles ha generat un paisatge profundament abancalat encara visible tot i la tendència actual a l’abandonament de l’agricultura.Aquestos treballs en...
