Cova Fonda de Tragó i cova Joan d'Os
El Prepirineu de Lleida té una gran quantitat de coves i avencs. Les característiques gològiques del Montsec i les muntanyes veïnes fan que hi hagi una infinitat de cavitats, des de les més impressionants fins als petits forats sense importància.Avui hem visitat una cavitat força interessant situada a la Serra de Montdeví, al davant de l'embassament de Santa Anna, a la Noguera. Tot i ser una cavitat de fàcil recorregut, és necessari el material tècnic perquè hi ha un ressalt que s'ha de rapelar i posteriorment remuntar.Hem arribat a la zona per una pista asfaltada que surt de la petita població de Vilamajor, al costat de la carretera del Port d'Àger. Després, ja sense asfalt, hem arribat fins al final de la pista, en un punt on ja no estava permès el pas de vehicles i hem aparcat.Hem arribat a un coll on hi ha una bifurcació amb diverses pistes i hem agafat un camí ben marcat que puja pel bosc amb bona pujada. Després d'una estona hem arribat a la carena de la serra i hem començat a planejar.El camí passa molt a prop de la Punta d'Ossos, un cim de poca altitud però que forma part del llistat dels centcims de la FEEC. Com que el teníem a tocar, ens hem desviat uns minuts del nostre itinerari per acostar-nos-hi. Des de la Punta d'Ossos hi ha un bon panorama de les muntanyes properes i els embassaments de Santa Anna i Canyelles però avui la boira no ens ha deixat veure pràcticament res. Només en algun moment hem pogut veure, a través d'una finestra oberta a la boira, els cingles de Montrebei.Hem retornat al camí principal, que segueix planejant i amb suau baixada, fins a un coll poc marcat on comença la baixada directa a la cova. No hi ha un camí definit, només petits trams poc marcats, però sí moltes fites que ens han anat guiant fins a l'entrada de la cova.Després d'equipar-nos hem entrat a la cavitat, inicialment caminant. Hem passat dues curtes gateres fins arribar a un ressalt no gaire alt, on hi ha un parabolt. Tot i que el parabolt tenia un aspecte sòlid, hem seguit la norma que determina que no es pot muntar una instal·lació amb un únic element d'ancoratge i l'hem reforçat amb un pont de roca, un magnífic ancoratge natural.Hem baixat en ràpel, curt i fàcil, i hem seguit per la galeria principal. Hi havia moltes formacions i diverses galeries encara que la principal era força evident. També hem trobat tres trams equipats amb cordes fixes. Eren petits ressalts, ben fàcils però amb la roca molt relliscosa, de manera que les cordes eren una bona ajuda.Després de recórrer un bon tram de galeria, contemplant les múltiples formacions i explorant alguna petita galeria secundària, hem arribat a la sala final on hi ha les formacions més interessants, entre elles unes grans columnes. Hem recorregut la sala, explorant els seus racons, i hem fet unes quantes fotos abans d'iniciar el retorn.De tornada encara hem explorat alguna galeria lateral que havíem deixat de banda anteriorment i hem trobat el punt més singular de la cavitat, una saleta molt petita però amb moltes formacions, a on hem arribat per una gatera fangosa. Hem quedat ben enfangats però la saleta es mereixia una visita.Abans de remuntar el ressalt d'entrada hem baixat, amb la mateixa corda que teníem instal·lada, fins a una saleta inferior on no hi ha res d'interès però s'hi asoleix la màxima fondària de la cova, -18 m.Finalment hem remuntat el ressalt i hem arribat a la boca d'entrada, donant per acabada la visita a la Cova Fonda de Tragó, que ens ha semblat molt interessant. Quan hem sortit a l'exterior la boira s'havia fos i hem pogut veure, molt a prop, el Pantà de Santa Anna.
I aquí teniu el vídeo de la visita a la Cova Fonda de Tragó. Ha estat produït per Edicions JGB i cedit al Blog de Muntanya per als seus seguidors:
Després de retornar al cotxe hem baixat per una pista fins al poble d'Alberola. Estava tot desert i plovia una mica però ens hem aturat a menjar l'entrepà a la plaça, protegits pel ràfec d'una teulada.La pluja ha durat poc i ens hem animat a fer...
