Avencs de Joan Cabeza i Sant Roc
Avui hem fet una sessió doble d'espeleologia: hem visitat dos dels avencs més clàssics de la zona de Garraf en una magnífica matinal.Hem agafat la pista que va de Begues a la Plana Novella i al cap de poc hem deixat el cotxe per agafar una altra pista més petita que aviat hem deixat per agafar un petit corriol que ens ha portat fins a la boca de l'Avenc Joan Cabeza, que s'obre entre uns grans blocs de roca.Aquesta cavitat va ser decoberta per casualitat quan una excavadora estava treballant en una petita pedrera ara abandonada. Té un gran pou vertical que es baixa amb un ràpel de 49 metres volats. Tot un repte per als espeleòlegs ocasionals com nosaltres. Hi ha una instal·lació nova, un químic, i un grapat de spits de les instal·lacions antigues, parcialment desequipades. Per sort havíem portat cargols i plaquetes i hem pogut muntar un passamans i reforçar la instal·lació que, tot i ser nova, era un únic ancoratge.Després d'equipar-nos hem iniciat el descens, un llarg ràpel de 49 metres on pràcticamente no es toca paret i que acaba en una mena de muntanyeta de pedres i terra al mig d'una gran sala de 10x14 metres.El pou és realment espectacular, amb les parets recobertes de formacions i una gran profunditat. Des del fons es veu la llum de la petita entrada del pou molts metres més amunt.Després de completar el descens del pou hem començat a explorar els racons de la sala. Hi ha una rampa que porta a un petit ressalt equipat amb dos spits. Hem fet un curt ràpel i una petita desgrimpada per entrar a la sala inferior, una petita saleta molt concercionada situada a sota mateix de la sala principal.Després d'un recorregut fotogràfic per la saleta inferior hem tornat a la sala gran i hem fet una petita exploració per l'altra petita galeria, una gatera molt estreta que hem abandonat aviat perquè era molt estreta.Finalitzada l'exploració ha arribat l'hora de remuntar. La corda penjava immovil pel centre de la sala sense tocar cap paret i a dalt de tot, molt lluny, es veia la finestra que dona a l'exterior. Ens hem equipat i, a poc a poc, hem anat pujat per la corda. Era un gran esforç però l'hem superat sense problemes encara que una mica cansats. Segur que ens falta una mica de tècnica; amb una millor tècnica no ens cansaríem tant...I aquí teniu un vídeo amb un resum d'aquesta activitat. Aquesta vegada és obra de la productora pròpia del Blog de Muntanya, Quercus Films:
Com que era aviat, tot i el cansament de la remuntada hem decidit aprofitar la proximitat de l'Avenc de Sant Roc per fer-hi una visita. En pocs minuts hem aribat a la boca d'aquest avenc, un dels més populars i coneguts del Garraf.L'Avenc de Sant Roc es considera ideal per a la iniciació a l'espeleologia perquè el seu recorregut té gran varietat de passos i la dificultat no és excessiva si es dominen les tècniques bàsiques de l'espeleologia. A l'entrada del primer pou hi ha una instal·lació perfecta, tres químics, on hem muntat un petit passamans i el primer ràpel, d'uns 13 metres. El ràpel acaba en una rampa al costat d'un balconet que dona al segon pou, de 17 metres. Abans de baixar el segon pou hem baixat per la rampa amb el mateix ràpel, arribant a una saleta situada a -22 m.Hem remuntat fins al balconet i hem baixat el segon ràpel fins al punt més baix de l'avenc, a gairebé 30 metres de profunditat. És una petita sala gairebé sense concrecions però en un extrem de la sala hi ha una canal o xemeneia equipada amb una corda fixa. Hem pujat la canal amb l'ajuda de la corda i, després de passar per una finestra, hem anat a parar a un altre petit pou. És un racó singular, amb un bloc encastat entre parets i un spit amb plaqueta. Hem fet un curt ràpel per arribar al fons de tot, on hi ha una altra saleta.Després d'haver explorat tota la cavitat hem iniciat el retorn, que implicava remuntar els dos pous principals, l'inferior ben vertical i el superior gairebé tot volat. Hem superat els dos pous sense problemes, sortint novament a la llum del dia i hem donat per...
