Clàssiques (o no) del Cadí a Montserrat
Finde prop de casa tastant vies que feia temps que tenia apuntades. Dissabte Nord del Cadí. Objectiu a la Directa Blanco - Bosom, a la Roca Grossa. Des que el Miguelon i el Ferran la van obrir que em rondava pel cap. I sí, ha colmat expectatives. Enredo la Nadia per un dia llarg: Aproximació incerta i feixuga a la que sumar 20 minuts sobre horaris anunciats (abans s'arribava fins l'ermita de Boscalt, ara convertida en pista pels ramaders). Via amb segell d'autorEl primer llarg et posa a "puestu", una placa on trobareu el pas clau de la via. Segon llarg ben bonic amb aires de Picus i roca prou bona (ojuuuu que estem al Cadí, i cal "reinterpretar" aquesta qualitat sota l'estàndar local). Petita repisa des d'on podríes escapar cap a l'Oest, i d'allí enfiles un mur imposant clivellat per una fissura de dalt baix que la via ressegueix. A cada llarg anem trencant alguna presa, sempre auscultant-les mentre pugem. S'hi encaixen proteccions adequades. Val a dir que vam fer ús de dos jocs des del totem blau (i un de negre) fins el camalot 4, amen dels tascos que hem passejat.ambient als llargs superiorsi fresqueta garantidaEl llarg de setè ben assegurat i poc obligatori. En canvi el darrer llarg de cinquè clàssic... m'ha semblat complert i un xic perillós. La cresta fins al cim indescriptible (des)composta de trossets de roca esmicolada, li dóna el punt seriós de tota escalada alpina En resum, una jornada complerta per guanyar-se el sopar. Aneu amb temps: la baixada cal fer-la de dia a fi de trobar les arestes per on retornare, a BoscAltNantros vam necessitar poc més de dues hores per aproximar sense errar gaire el camí, 5 hores per la via, i una i mitja crestejant fins al cim. Diumenge canvio de víctima. L'Ester surt de guàrdia i passem per Montserrat. Triem la Barrufets del Frare gros, i quina elecció! Xalo de cap a fi. Menys el primer llarg, la resta brutals (brut i tal, en algun cas, com la fissura del 5e llarg de 6b+). Menció especial al 6c+ del setè llarg i el nové llarg. També el segon, boníssim tot i trescar entre llastres que algun dia acabaran resant a peus del Frare, amb els parabolts inclososEl reequipament en general encertat amb alguna suggerència (opinió que vam compartir l'Ester i jo), com ara deixar algun pitó (o bolt) en els primers 15 metres de la via, moure un metre alguna reunió. El canvi pur i estricte de buril per bolt funciona amb caràcter general, però a vegades s'agrairia una mica més de flexibilitat: se'n poden reduir varis molt a prop o al tocar de fissures bones, i compensar afegint-ne un parell a les zones fàcils i exposades que abans es farcien de claus.
