Vinga vinga a malanyeu
DIMECRES,
27 DE SETEMBRE
A
Malanyeu el sector de l'Altar es una zona molt poc visitada, i
darrerament sempre que hi anem ens quedem per la zona més amable del
sector. Avui volíem anar al sector dret on les vies tenen un regust
més clàssic.
Som
tres, el Genis, el Lluis i jo.
El
nostre objectiu era alguna de les vies que no he fet, (tan sols he
fet la via Odissea Pernanbuco”, però arribats a peu de via, sembla
que no ha vingut personal en molt de temps i el peu de via esta ple
de matolls cosa que ens desanima molt.
Fem
els primers metres de la via dels catalans, però no ho veiem clar i
decidim deixar-ho correr, un altre dia hi tornarem quan estiguem més
animats.
Per
sort la zona “més amable” no queda gaire lluny.
La
via “Vinga vinga” ja la he fet, però el Lluis i el Gines no, per
tant es una bona opció i a més tranquil·la i amb bona roca.
Aquí la roca s'assembla més a la que trobem a la Paret del Devessó i ja
hi estem més acostumats, també influeix que hi ha més
assegurances.
La
primera tirada és vertical però amb grau amable de cinquè, tan
sols cal cercar el millor camí entre les diferents assegurances. Hi
trobarem nou parabolts i un pont de roca i farem reunió a mitja
placa on hi ha un replà que sembla posat expressament.
La
segona tirada és com la primera i tan sols un xic més mantinguda,
on també ens caldrà navegar per la roca per trobar el millor camí. Hi ha nou parabolts en el recorregut .
La
tercera tirada es de tràmit, un pas per sortir de la roca i entrar en
una feixa que cal travessar per un camí molt fresat fins sota del
següent mur on trobarem la reunió.
La
quarta pels que no tenim gaire grau és la millor tirada, un mur, en
principi un xic trencat fins agafar la roca bona que forma com un
esperó, cal seguir el fil de l'esperó amb un passatge potent a mig
recorregut, (recordo, per les referències que tinc de l' anterior
vegada que varem fer-la que varem empalmar aquesta tirada amb la
següent, però a l'hora de baixar tinguérem problemes amb la corda
del ràpel), aquesta vegada decidim fer reunió en un arbre mort que
hi ha a mig recorregut . En aquest tram hi ha vuit parabolts.
La
darrera tirada, si tens molt grau diuen que surt en lliure,
nosaltres “tristos mortals” l'hem fet amb un estrep, tan sols hem
pogut fer una o dues sortides d'estrep per arribar a la següent
assegurança. La tirada es curta, uns vint metres i trobarem vuit
parabolts.
Ara
cal baixar i resar perquè les cordes no s'enganxin.
Un
primer ràpel curt fins la darrera reunió i assegurar-nos de poder
recuperar be la corda.
I
després anar baixant de reunió amb reunió. Es poden fer en menys
ràpels però la quantitat d'arbres que hi ha a prop desaconsellen
fer-ho.
Ara
ja es tard per posar-nos en una altre via i la calor es potent.
Decidim baixar i anar a refrescar-nos amb una bona cervesa.
J.
ESTRUCH
DADES
DE LA VIA
NOM...................................................
Vinga Vinga
APERTURISTES
.............................. Francesc Sunyol
COMPANYS
DE CORDA.................. Lluis Gavernet, Gines Rodriguez
MATERIAL.........................................
12 cintes, estrep
DIFICULTAT.......................................
V+/Ae
