La viergen del pilar a collegats
DIMECRES,
04 D'OCTUBRE
Comencem
a preparar la sortida del dimecres i deixo que el Lluis esculli
objectiu , mes que res per variar i no tenir que proposar jo la
sortida com sempre.La
seva proposta , la via “ La Virgen del Pilar” a Collegats. La
meva primera resposta és , “ja l'he feta”, però pensant-ho be,
fa molts anys i no tinc referència de amb qui ni quan vaig fer-la. Em
sembla una bona proposta.
Finalment
ens apuntem a la sortida quatre companys, el Genis, l'Isabel, el
Lluis i jo.
La
primera aturada la fem a la Pobla de Segur per fer un petit mos i
directes al pàrquing on ja trobem quatre cotxes.
Mentre
preparem material decidim fer dues cordades i anar amb una sola corda
cada una.
Les
cordades seran , al davant l'Isabel i jo i darrera el Genis i el
Lluis.
Jo
tinc clar on comença la via però no esta tal com ho recordo, tot el
peu de via tapat de vegetació i ens cal sortir de mes a la dreta i
tornar enrrera per anar a caçar la primera assegurança.
Aquesta
primera tirada es tota ella amb flanqueig a la dreta per sota uns
sostres, en general escalada suau, però hi ha un passatge més dur
que la resta a mitja tirada amb una caiguda lletja sobre una rapissa.
Nosaltres hem trobat dos parabolts i tres espits.
La
segona tirada comença vertical i protegida per dos parabolts,
després s'ha de fer una llarga passejada fàcil amb flanqueig
ascendent a l'esquerra fins travessar un petit bosc i fer reunió
sota del següent mur en un arbre. Trobarem sis parabolts, els dos
primers fàcils de veure des de la reunió i la resta anar trobant per intuïció al llarg del recorregut fins el bosc.
La
tercera tirada es curta, uns trenta metres, comença per un diedre
tombat a la dreta fins arribar a un arbre , per sobre d'ell seguirem
una petita feixa a l'esquerra fins apssar un esperó darrera el que
ja trobarem la reunió. Compte amb la roca que esta coberta de molsa.
Hi ha cinc parabolts.
La
quarta tirada comença amb un tram vertical de bona roca, protegit
per dos parabolts, arribats al segon cal flanquejar a l'esquerra
seguint unes feixes fàcils i intuir on cal deixar de flanquejar per
enfilar-se per un tram vertical que ens deixa a la feixa de la
reunió, (compte amb no flanquejar mes del compte perquè arribarem a
la via “Sossis i Patisants” que tenim a l'esquerra i de la que
veurem alguna assegurança).
La
cinquena tirada, és la més desagraïda de tota la via, primer un
tram trencat per entrar a un bosc penjat que cal travessar i just a
sobre per unes rampes tombades arribar a la reunió, no hi ha cap
assegurança.
Com
en totes les vies del sector, ara arribem a la zona amb millor rocam
de la via, primer superem un petit esperó amb petites panxes fins un
punt on cal deixar-lo i anar en lleuger flanqueig ascendent a la
dreta fins a trobar la reunió. Trobarem tres parabolts.
La
setena tirada, segueix la bona roca, cal anar a cercar una fissura
vertical molt cridanera que tenim sobre i superar-la, per sobre
navegar amb poques assegurances fins la reunió que trobarem uns
metres per sobre d'un dau característic que salvarem per l'esquerra.
Ara
aqui les preses s'han fet més petites i la escalada esdeve més
fina, salvant petites panxes , per sort la tirada es curta i aviat es
localitza la reunió. Estem a la vuitena tirada on tan sols trobarem
tres parabolts. Tan sols ens queda la darrera tirada per arribar al
cim.
La
novena tirada és més fina i amb roca trencadissa el que fa que
escalem amb molta cura, tres parabolts ens porten sota un petit
sostre que salvarem per la dreta.
A
la sortida del sostre un pitó i dos espits, fins el segon s'arriba
bé però al segon s'ha imposat un descans i estudir la manera de
sortir, hi ha un tram de quatre o cinc metres fins un arbre on la
roca esta trencada i no es pot protegir, cal sortir amb molta cura.
Una
vegada llaçat l'arbre uns metres fàcils per arribar al darrer mur
abans del cim..
Una
vegada tots dalt ens queda baixar per les cadenes que sempre m'han
resultat antipàtiques , (suposo que el fet d'anar cansat influeix...
