Amics del Taco, V+ (150 m), Pilar sin brillo, Mont-roig
Avui escollim entrenament de baixa intensitat en una via poc feta, o almenys, amb poques entrades a la xarxa. Proposta de Marmolejo i Cauvet del 1992 que vista des de baix no atrau gaire, tret del darrer llarg sota un sostre espectacular, però que quan t'hi poses, cada llarg resulta bonic. La via ens resulta ambígua; en primer lloc pel nom, ja que els més joves de la cordada pensen que això del "taco" fa referència als antics tascons de fusta. Què sinó? En segon lloc, la manca de ressenya -no havíem consultat l'excel·lent que en va fer Parce- fa que intentem seguir fil per randa la foto del llibre "Mont-roig" i clar, no sempre l'encerten.Al primer llarg comença Vic buscant per les plaques de l'esperó, no troba res, i finalment decideix encarar-se seguint un trajecte més clàssic, començant empegat a l'Albínix, i efectivament, seguint l'evident fissura troba el primer clau. Bon llarg però embardissat, amb una arribada a reunió selvàtica. Segueix ell mateix pel segon, i com li va passar també a Parce, li fem seguir a l'esquerra del diedre -com sembla marcar la ratlla del llibre- i es troba amb un pas dur i de mal protegir. Resulta que des del primer pitó es veu un pont de roca ben gran, que ell no veu i que obliga a fer una petita travessa a dreta i pujar per l'evident i ampla escletxa. Al tercer surto per terreny fàcil, passo la R3 (pitó i spit, l'única que sembla còmoda de tota la via) i segueixo cap al petit sostre; duret i mala roca, amb blocs que fan una mica de por. Escalar cap a endins, i reunió incòmoda sobre un arbret. Acaba l'Ari per un bon llarg sota el sostre, fàcil però aquestes escalades en flanqueig sempre fan una mica de por.Potser no és una gran via, però ens ho hem passat força bé. Tots els seu llargs tenen el seu què. Caldria tornar-hi amb un xerrac.ItinerariBona ressenya del ParceVic, per aquí no !L1. Per aquí síL2. Per aquí tampoc. Més a la dretaL3+L4Ari a l'L5L5FotocimLo Xist (Què beveu?)
